La Xarxa Onion està organitzant vespres amb les persones candidates a l’alcaldia de Sabadell pel proper 22 de Maig. El primer va ser en Julià Fernàndez, alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquest blog, farem un perfil personal de tots aquells candidats que ens responguin a un petit qüestionari addicional que els hi hem fet arribar. Compartim aquest primer amb tots vosaltres.
En Julià, 33 anys, es defineix com independentista, d’esquerres i republicà, un emprenedor que ha postposat la seva carrera professional en el sector farmacèutic per dedicar-se a la societat, a fer-la millor des del marge de maniobra que atorga el poder polític. Potser es va inspirar en el seu avi patern, que va lluitar en defensa de la legalitat i per les llibertats, mantenint la dignitat i els principis durant tota la seva vida. Tot un exemple, les persones que han viscut molt ens han de transmetre la seva experiència i nosaltres, aplicar-la a l’actualitat.
El seu primer fracàs és acadèmic, quan va començar la Universitat. De fet, era un bon estudiant i tot va començar bé, però el segon semestre va ser horrorós, quatre de cinc assignatures pel Setembre, una de les quals va ser la última que va aprovar a la carrera. Fins aleshores, quan el seu pare veia les bones notes que sempre portava, deia un només faltaria que en Julià encara avui recorda. Aquell cop no va ser així. Aquest fracàs el va esperonar, i va fer que canviés el mètode de treball, el que havia aplicat fins aleshores no servia. Gran lliçó. Va acabar la carrera amb èxit.
La seva primera victòria va ser poder estudiar i treballar alhora, cosa que li va permetre emancipar-se als 23 anys i fer el seu camí. D’aquest, encara recorda alguna entrevista de feina on s’avaluava la mediocritat i no la capacitat, per això, ell s’intenta deixar acompanyar per bons equips potents i no mediocres. Rodeja’t de mediocres i així continuaràs. El bon líder és el que s’envolta de gent molt bona per avançar plegats. Aprenent.
Per tal de no caure en errors que ha comès, recomana pendre una decisió quan creus que és el millor, i no deixar-la aparcada per motius aliens a la pròpia decisió. Malgrat tinguin conseqüències dures, s’ha de ser valent i fer allò que vulguis fer i que creguis que és el correcte, per difícil o complicat que ho vegis. Envoltat pels millors, no tinguis mai por. Si en tinguéssim, no arribaríem mai enlloc.
Si tornés enrera, repetiria tot el que ha fet, com molts emprenedors manifesten, els errors li han fet aprendre i ser com és avui, sense ells no hi ha camí cap a l’èxit. Voldria que aquesta percepció sigués vigent a la societat, que actualment no accepta el fracàs com a normal. Però no s’aprèn sense caure o, si més no, trontollar-nos. Als empresaris ens agrada que els polítics siguin defensors de l’esforç i la pèrdua de por del fracàs.
Casat i amb un fill de vuit mesos, el seu millor moment del dia són els vespres de bany i biberó, a més de les converses després de sopar amb la seva dona. Amb ells s’escapa sempre que pot, tant aquí al costat – Torrent de Colobres, una mica més enllà – Baix Empordà, a Europa – Croàcia, costa sud, o més lluny, a qualsevol país asiàtic. Li agrada perdre’s pel món i gaudir de la seva família.
Somia amb una societat justa i equitativa, una ciutat d’oportunitats i un Estat independent pel meu País. Però com que els somnis ho deixen de ser si no els perseguim, ell treballa cada dia per a aconseguir-ho. Si ens ho proposem, ens esforcem i sumem energies, els somnis es fan realitat, conclou.
Força i sort!
Diego Bartolomé – Xarxa Onion