Si dediquem tota la imaginació a trobar solucions creatives per sortir endavant en comptes d’imaginar tots els possibles escenaris futurs catastròfics…
Si tota l’energia que dediquem actualment a preocupar-nos la destinem a actuar…
Aleshores, segur que sortirem d’aquest pou de malenconies on ens hem posat.
Torno a sentir la gent sospirar, les males cares circulen com el vent i el desànim general sembla palès en tot l’ambient.
No crec que existeixin solucions instantànies al desànim general ni a la malenconia pels temps passats, però particularment utilitzo un parell d’antídots per evitar caure en la temptació de les lamentacions i auto flagel·lament inútil :
- No prestar atenció als mitjans de comunicació: fa 2 anys que no llegeixo un diari sencer, no escolto un telenotícies conscientment ni sintonitzo la radio en hora de notícies, perquè? Doncs perquè no tots som capaços de rebre males notícies una vegada rere l’altre i saber-les encaixar sempre. Al contrari, si realment vull saber alguna cosa em dirigeixo directament a la font d’informació, amb l’era d’Internet és relativament senzill i, de passada, m’estalvio els esglais que em puguin ocasionar un parell de catastrofistes enfadats amb el món.
- Rodejar-se de gent entusiasta: aquesta no sempre es pot controlar però, davant un repte és molt millor tenir al costat una persona que et digui “Va, provem-ho” en comptes d’una que el primer que etzibi sigui un “això és impossible”.
Estem en un moment de reptes, estem en un moment de mirar endavant sense lamentar el que deixem enrere, tenim en definitiva, una oportunitat única de canviar el que fins ara creiem inamovible, així doncs, a què esperem?
