Cada dia tenim més temps. Aquesta és una qüestió que ja fa dies que em ronda pel cap.
És evident que en la era moderna, una variable importantíssima era el temps; parlàvem del temps de qualitat, de la manca de temps,… Però, com qualsevol altre mercat, el mercat del temps i valor d’aquest temps, poden canviar. I canvien…
Si observem el nostre entorn, veiem que tenim tecnologia per fer les coses més ràpid, per comunicar més ràpid, perdre menys temps i optimitzar els esforços. També els processos i l’aprenentatge son més ràpids, i en contra partida, tenim cada vegada menys feina; la quantitat de feina baixa, el volum d’hores buides augmenta i en conseqüència, el temps perd importància.
Què significa tot plegat? Una explicació plausible seria que tota la bogeria de córrer per tot i sempre, que hem tingut els últims anys, s’atenuï un xic, i per tant, comencem a veure el temps com un aliat, i no com un enemic.
Passarà molts anys fins que aquesta realitat quedi palesa, però és important veure com ja ens hi estem apropant… si no ho veieu tan clar com jo, fixeu-vos amb els anuncis i publicitat actuals; quants d’ells fan referència a l’optimització del temps?
Temps per Gaudir
