Dedicant tota l’energia a… seguir endavant

Publicat el 15 maig 2012 per Alexandra Masó

Si dediquem tota la imaginació a trobar solucions creatives per sortir endavant en comptes d’imaginar tots els possibles escenaris futurs catastròfics…

Si tota l’energia que dediquem actualment a preocupar-nos la destinem a actuar…

Aleshores, segur que sortirem d’aquest pou de malenconies on ens hem posat.

Torno a sentir la gent sospirar, les males cares circulen com el vent i el desànim general sembla palès en tot l’ambient.

No crec que existeixin solucions instantànies al desànim general ni a la malenconia pels temps passats, però particularment utilitzo un parell d’antídots per evitar caure en la temptació de les lamentacions i auto flagel·lament inútil :

  1. No prestar atenció als mitjans de comunicació: fa 2 anys que no llegeixo un diari sencer, no escolto un telenotícies conscientment ni sintonitzo la radio en hora de notícies, perquè? Doncs perquè no tots som capaços de rebre males notícies una vegada rere l’altre i saber-les encaixar sempre. Al contrari, si realment vull saber alguna cosa em dirigeixo directament a la font d’informació, amb l’era d’Internet és relativament senzill i, de passada, m’estalvio els esglais que em puguin ocasionar un parell de catastrofistes enfadats amb el món.
  2. Rodejar-se de gent entusiasta: aquesta no sempre es pot controlar però, davant un repte és molt millor tenir al costat una persona que et digui “Va, provem-ho” en comptes d’una que el primer que etzibi sigui un “això és impossible”.

Estem en un moment de reptes, estem en un moment de mirar endavant sense lamentar el que deixem enrere, tenim en definitiva, una oportunitat única de canviar el que fins ara creiem inamovible, així doncs, a què esperem?

Publicat dins de creativitat, Emprenedoria | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Dedicant tota l’energia a… seguir endavant

Començant… pel començament

Publicat el 10 maig 2012 per Alexandra Masó

Una paraula que li agrada molt al meu amic i company consultor Carles Adamuz, és la paraula empoderar. Estic completament d’acord amb ell, tot i que les connotacions amb les que empro la paraula, són un xic diferents a les seves:

Quan em pregunten algun afer sobre Catalunya, inexorablement em ve al cap aquesta paraula; empoderar.

Igualment que en una empresa, per vendre molt, abans s’ha de conèixer el que es ven i sobretot, creure en el que es ven.

Per tant, un pas previ abans de córrer a cercar la independència, un model administratiu més autònom o una república pròpia és,  apropiar-nos d’un sentiment de pertinença català.

Una apropiació com aquesta implica ,per un costat,  conèixer com som els catalans i catalanes en els diferents àmbits socials i cultural, i de l’altre, comunicar-ho fins cansar-nos i després, seguir-ho comunicant.

Tot i que existeixen alguns estudis parcials sobre comportament i trets diferencials catalans, aquests o bé són caducs o tan sols tracten parts concretes dels models de comportament . Per acabar-ho d’arrodonir,  la majoria de nosaltres no tenim una idea clara de quines diferències hi ha entre els models empresarials catalans i els altres, els patrons de conducta catalans i els altres, els models de socialització primària dels catalans respecte d’altres,…

Per això, com dic a totes les empreses amb les que treballo, el coneixement és poder, i qui tingui el coneixement dominarà la opinió.

Potser no tenim el poder d’acció, potser ni tan sols tenim el poder de decisió, però si que disposem del poder de definició: podem empoderar-nos del què som , del com som i del com volem que se’ns vegi, perquè els grans canvis han de començar des de l’interior.

Llavors, en la vida igual que en l’empresa, de quin tipus som; dels que deixem que les decisions les prengui el mercat? O dels que ens empoderem del mercat busquem la manera d’influir-hi amb les nostres definicions?

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Començant… pel començament

Els moments difícils son els més fàcils per créixer

Publicat el 16 març 2012 per Alexandra Masó

Parlant amb la Magda Tolosa, co propietària de la Pastisseria Trias, lloc d’on sortí posteriorment la fàbrica Trias de les galetes, m’explicava com van fer-ho per aconseguir obrir la fàbrica i imposar les galetes Trias a arreu del món.

Curiosament l’actual fàbrica Trias,  s’inaugurà el 1979, i allà es traslladà la producció el mateix any. Dic curiosament perquè, tot i no haver-ho viscut, els finals dels 70 van representar uns anys de profunda depressió econòmica en tot l’estat espanyol. El ritme diari venia marcat per l’estancament de l’activitat productiva, augments de l’atur, forts nivells d’inflació (pròxim al 20%) i caiguda del PIB.

I és que, aquest és un exemple més de l’afirmació que ja a la facultat vaig aprendre i m’agrada recordar sovint; els entorns difícils son aquells que generen major potencial i tan sols aquells que davant la penúria sàpiguen guanyar la partida a la por, sobresortiran en el futur.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Els moments difícils son els més fàcils per créixer

Hi havia una vegada…

Publicat el 15 març 2012 per Alexandra Masó

Els contes infantils i les rondalles populars són un element encisador, encara avui si em topo amb un llibre de contes l’obro per meravellar-me novament amb els malabarismes i situacions  dels personatges i de les històries.

Però, més enllà d’entretenir, tots els contes infantils i rondalles mantenen un component moralitzador fonamental i aquest, és el tema que m’interessa més.

Tots recordem la història de la cigala i la formiga, o encara millor, el conte dels Tres Porquets i el Llop; cada un dels tres porquets feu una casa. Precisament, un component fonamental del conte és la manera de fer  la casa. Un porquet la feu el més ràpid possible sense pensar ni el com ni el perquè, el segon s’hi esmerçà una mica perquè pensà en algunes conseqüències , tot i així la picaresca guanyà els seus pensaments i es sobreposà al sentit comú de les possibilitats d’una casa de fang. No és fins al final de la història on trobem un tercer porquet que, encara treballant amb la casa i després que els altres dos porquets es mofin de la seva preparació i treball, aconsegueix protegir-se del llop i protegir als altres dos porquets.

Trobo fascinant que en la cultura popular ja ens expliqui els resultats de la cultura del “Now”. I és que massa vegades tot ho volem per ara, per nosaltres, i esperar per tenir resultats és pels bojos i els visionaris… Bé, en aquest cas, ja des de ben petits ens desmunten la visió del “Now”, així doncs, donat que les sàvies llegendes ja ens expliquen que no funciona el treball ràpid i la recerca de resultats immediates… perquè ho seguim buscant?

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Hi havia una vegada…

Tomorrow, starts here

Publicat el 12 març 2012 per Alexandra Masó

Nova Zelanda, el país que tenim més a les antípodes, no sols geogràficament, també conceptualment. Després de tres setmanes observant la seva concepció de vida i de treball, o dit en altres termes més contemporanis; observant el seu Know How, me’n vaig adonar de com podem arribar a millorar, i de la gran quantitat de possibilitats que encara ens queden per explorar.

El 22 de Febrer de 2011, la ciutat Nova Zelandesa de Christchurch, va viure un terratrèmol d’una magnitud del 6’8 en l’escala de Richter , que assolà el centre d’aquesta pacífica i preciosa ciutat, reduint el cor comercial i econòmic en no massa res més que quatre edificis mig enderrocats.

El paisatge resultant; desolador, la realitat; descoratjadora, l’actitud… lloable! Amb menys d’un any, tot i mantenir encara el cor de la ciutat tancat a l’accés dels ciutadans, ja han establert un nou centre comercial i de negocis, el ReStart. Tan sols pel nom, ja val la pena parar-s’hi a fixar:

Centre ReStart, Nova Zelanda

Un espai format per contenidors de vaixell repintats i remodelats, ocupats per les botigues més coetànies del moment, un entorn amb espais verds i zones d’esbarjo, i el que vaig trobar més fascinant: un leitmotiv a l’entrada de cada botiga:

“Tomorrow, starts Here”, deia un dels cartells…

Després de veure aquesta actitud davant l’adversitat i tornant a la nostra preuada terra, molts es van esforçar a recordar-me el pessimisme imperant davant les adversitats de tots els catalans i catalanes.

Llavors, el victimisme, la queixa constant i la frustració, són la única via per aconseguir posar-nos dempeus cada dia i millorar el nostre entorn? Em temo molt que tots sabem la resposta, per això, la pregunta més important és… farem alguna cosa per canviar-ho?

Publicat dins de màrqueting de ciutats | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Tomorrow, starts here

El temps de tenir temps per fer les coses… amb temps

Publicat el 5 desembre 2011 per Alexandra Masó

Les vivències més intenses son aquelles que s’aconsegueixen a base d’esforç i temps : comprar el cotxe pel que fa anys que estalviem, conquerir la dona/home que desitgem des de fa temps, tenir prou coratge per formular una petició d’augment de categoria laboral amb raons de pes i ser concedit,…

El moviment Slow precisament, es basa en fer les coses a poc a poc, senzillament, com diu Carl Honoré, perquè la lentitud és bonica.

Fer les coses a poc a poc, prenent consciència del que fem, ens ajuda a fer-les millor i gaudir-ne més, tant en el procés com en el resultat. D’altra banda, tots sabem que molts dels nostres petits errors quotidians, es podrien evitar fent les coses amb més temps, o prenent consciència i parant atenció única i exclusivament al que fem; vesteix-me a poc a poc que tinc pressa, diu el rei.

El moviment de Slow màrqueting, precisament es basa en el concepte  d’actuar lentament per encertar en el resultat. Intentaré explicar-me amb un exemple:

Generalment, el nostre raonament, es fonamenta en l’acció; si una empresa vol realitzar una campanya de llançament d’un producte, pensa ràpidament en l’eslògan de la campanya, el mitjà on aplicarà la campanya i el producte que hi vendrà i senzillament, es posa en pràctica immediatament. El problema rau, en què la majoria d’aquestes campanyes passen desapercebudes, una mica com un núvol enmig d’una tempesta; la seva existència o no, és imperceptible, i el que és pitjor, no altera el resultat del mercat.

Per això, dedicar una mica més de temps al llançament del producte o a qualsevol acció que es vulgui emprendre, pensant la base de la acció mateixa: Quins passos s’han de seguir? A qui li direm que li pugui interessar? Podem establir un calendari de les accions perquè no se’ns escapi de les mans? I sobretot… Quins barems o resultats utilitzarem per saber si ha funcionat o no?

Diem-ne Slow, diem-ne estratègic o diguem-ne com vulguem. La qüestió és que necessitem actuar de manera coherent, fer les coses ben fetes , i sembla que ha quedat molt clar que, fent les coses a velocitats superiors, no s’obtenen millors resultats, ans al contrari. La prova més evident és el resultat obtingut amb el mode de fer d’aquests últims 15 anys on, el que elogiava la lentitud del bon fer era titllat d’esnob arrogant o reducte d’una societat passada.

Tal com digué Gabriel Hanotaux: “Durant la nostra estança, cremem el camí a fi de poder viatjar per ell amb més velocitat”, ja seria hora doncs, de deixar de cremar etapes i gaudir de l’aprenentatge que cada una d’elles implica.

Publicat dins de màrqueting estratègic | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a El temps de tenir temps per fer les coses… amb temps

El comerç al detall; David contra Goliat

Publicat el 30 novembre 2011 per Alexandra Masó

No és cap secret que a Catalunya i a l’estat espanyol,  el model tradicional de comerç de proximitat es veu amenaçat per les grans superfícies i grans cadenes de consum, això, lluny de dinamitzar l’economia local, està provocant un augment de desigualtats en la distribució de beneficis comercials i una dràstica caiguda dels establiments de proximitat tradicionals.

Segons les últimes dades presentades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i el Instituto Nacional de Estadística (INE), l’evolució de l’índex de vendes de comerç final, segueix la tendència a la baixa. No només això, sinó que també, els comerços que mantenen millor el ritme de vendes son les grans cadenes.

Però què els fa tant diferents i tant forts respecte el petit comerç?

En primer lloc, el seu poder de negociació; els grans volums de compra a proveïdors, implica normalment, bons descomptes sobre el producte comprat.

En segon lloc, l’ample quota de mercat, amb presència a molts punts de la geografia catalana, implica que tenen un impacte comunicatiu superior. També els recursos d’inversió en comunicació son superiors.

El fet de mantenir varis punts de distribució, els permet una major rotació d’estoc, és a dir, el que no es ven en un punt, es pot comercialitzar en un altre punt.

Tot i que aquestes son tan sols algunes de les fortaleses que mantenen les grans cadenes de distribució, el petit comerç també manté certs avantatges. Avantatges, que en molts casos, no s’aprofiten correctament ni es treballen amb suficient impetuositat.

Un  avantatge del comerç minorista és l’alta flexibilitat en la modificació estratègica. El fet de tenir un únic punt de distribució implica que, al canviar de producte, posicionament , preu o model de distribució, sigui fàcil d’executar el canvi, i el que és més important, ràpid de valorar el seu impacte.

Un altre element molt important és la proximitat que es té amb el mercat, el contacte directe amb el client. Això facilita la recepció directa de comentaris favorables i desfavorables, inquietuds del mercat, tendències que s’estan adoptant … Si captem els missatges del mercat, i com hem dit en el punt anterior tenim flexibilitat d’acció, podem rectificar el rumb del negoci a una velocitat astronòmica , cosa que els grans centres i les grans cadenes de distribució, no poden fer.

Igualment que en la llegenda de David contra Goliat, és David qui, gràcies al seu enginy, guanya a Goliat. Amb el comerç minorista, tan sols tenim una alternativa contra el gran Goliat que representen les grans cadenes ; prendre consciència de les nostres fortaleses, estudiar les debilitats de Goliat i tan sols després d’aquest exercici, disparar amb totes les nostres forces per encertar.

Publicat dins de creativitat, màrqueting estratègic, màrqueting general | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a El comerç al detall; David contra Goliat

El consum; un Gran aliat que l’hem confós amb l’enemic

Publicat el 29 novembre 2011 per Alexandra Masó

Recentment , des de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), s’han publicat les xifres de vendes en comerç del tercer trimestre.

Com es pot observar en la gràfica, lluny de representar una millora, aquestes dades ens representen la tendència de decreixement de l’activitat comercial.

Països com el Regne Unit, França i Alemanya estan mantenint un creixement del seu consum sostingut en el temps. Una de les raons, però no la principal, per entendre aquest creixement, rau en la capacitat de dinamització comercial que disposen. Al Regne Unit per exemple, des d’Octubre es comença la campanya de Nadal. En el nostre país, tal com afirmen molts comerciants, la campanya de Nadal no comença fins després del pont de la Puríssima, i encara gràcies…  La capacitat de mobilització del sector comercial i turístic que tenim en el nostre país encara és molt limitada. Una de les claus per aquesta dinamització, també passa per un augment de màrqueting territorial i comunicació al consumidor.

Sabem d’altra banda, que l’augment de l’atur, la caiguda de les prestacions socials i l’augment d’estalvi per la por que genera un futur incert, son alguns dels principals causants d’aquesta reducció del consum, però no ens equivoquem, aquest és un peix que es mossega la cua:

Davant un augment de la por del ciutadà pel que vindrà demà (moltes vegades fomentada pels mateixos mitjans de comunicació) decideix reduir el consum quotidià. Això afecta al comerç, que per un costat veu com les lleixes del negoci segueixen plenes de productes que s’omplen de pols i per tant, decideix reduir la freqüència i quantitat de comandes , com també i en segon lloc, es redueixen les aportacions del comerç a les arques municipals i a les administracions centrals que ingressa periòdicament  amb el pagament d’impostos. Això provoca que, per un costat, si aquell consumidor que al mateix temps és treballador d’una empresa que fabrica per exemple, embalatges per empreses d’alimentació, que venen els productes a aquell mateix comerç que els ha deixat de comprar, vegi com, a poc a poc, disminueix la seva feina, fins que al final l’empresa , sense cap altre remei hagi de prescindir d’alguns treballadors, o el que encara és pitjor, hagi de prescindir de tot i tancar. Aquest consumidor que ha deixat de consumir, es troba en una situació d’atur temporal; aquí, el paper de l’administració pública també és un drama, perquè com que ha deixat d’ingressar, també ha reduït la despesa en programes de formació per aturats, incentius de re col·locació i subvencions i ajuts pecuniaris.

Amb això, no voldria pas espantar a ningú, és una roda tancada, que s‘autoalimenta però que, com tot cicle, es pot trencar.

La dinamització del consum, incentivat per les administracions públiques, pels mateixos comerços o fins i tot per campanyes iniciades pels ciutadans és una manera de trencar aquest cicle, un cicle que sembla no tenir aturador, però que amb una mica d’esforç per part de tots i una bona dosi de ganes de canviar hàbits ben segur es poden trencar les dinàmiques actuals. No parlo de la panacea de la recuperació econòmica, això ho deixo en mans de gurus i optimistes ingenus, però tal com deia Albert Einstein amb molt d’encert:

Si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix.

Publicat dins de màrqueting de ciutats, màrqueting estratègic | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a El consum; un Gran aliat que l’hem confós amb l’enemic

Un bon moment per aixecar la vista

Publicat el 28 novembre 2011 per Alexandra Masó

Un dels molts problemes actuals que mantenim en el nostre país, és la incapacitat de visió de futur que tenim.

El present i les seves adversitats, vindrien a ser com caminar pel carrer un dia de fort vent i pluja; les gotes d’aigua impulsada per la força del vent, fuetegen la nostra cara sense treva, fent que sigui més fàcil caminar si mirem el terra. Per tant, treballar pel dia a dia i solucionar els problemes que tenim el davant en aquell moment, és més senzill que aixecar la vista i intentar entreveure l’horitzó llunyà . Però no sempre el més fàcil ni el més proper és el millor…

Horitzó

El màrqueting territorial és una eina que ens ajuda a mirar endavant, superant els problemes diaris amb eines dissenyades pel futur.

Quan ens preocupem per generar nova ocupació en un municipi, normalment aquesta preocupació s’intenta resoldre amb eines de curta durada amb una visió de solució a curt termini, en aquest sentit des de l’administració central s’intenten obrir fons d’ajuda per formació per emprenedors, es generen llocs de treball temporals per obres públiques concretes, es donen ajudes temporals esperant que tot sigui un malson de curta durada… la realitat però és que de ben poca cosa serveixen aquestes mesures si no s’apliquen amb una bona estratègia territorial.

És a dir, si no sabem quin tipus de ciutat volem, com podem saber quines infraestructures necessitem? Potser estem equipant la ciutat per ser una bona ciutat residencial, quan un gruix significatiu de població activa mantenen activitats agrícoles importants i podríem treballar per potenciar una ciutat amb oferta gastronòmica de qualitat, conceptes de Km 0 i suport a al consum de productes agrícoles amb fires sectorials.

En molts casos també, es disposa de polígons industrials on hi ha una alta concentració d’empreses de sectors concrets: carnis o metal·lúrgiques… perquè no formem doncs a la població aturada per dotar-los de coneixements en aquestes àrees d’activitat?

Quan pugem a nivells superiors, com és el màrqueting territorial de país, les coses encara es compliquen més… no sabem si volem destacar per conceptes de qualitat de sanitat, de disseny, de qualitat de processos, de conceptes i aplicacions ecològiques …

El resultat de tot plegat, és el mateix que el d’una marca que no sap què explicar d’ella mateixa; la gent no els compra.

Si volem que les nostres ciutats siguin comprades per nous residents que veuen una oportunitat, o per persones que fent anys que hi viuen, decideixen invertir-hi més recursos i temps en les ciutats, o per estrangers que decideixen que Catalunya és un país de possibilitats, abans necessitem definir perquè ens han de comprar i això, obligatòriament, passa primer per definir-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència que, amb un parell de polítiques de pegat, no sobresortirem , i el que és pitjor, no ens en sortirem.

Publicat dins de màrqueting de ciutats, màrqueting estratègic | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Un bon moment per aixecar la vista

El futur ¿A les nostres mans?

Publicat el 25 agost 2011 per Alexandra Masó

Què ens depara el futur? Com serà el nostre entorn d’aquí uns anys?

Aquesta i moltes altres preguntes, sobretot en moments d’incertesa i turbulència com els actuals, són qüestions que prenen una rellevància especial en les nostres vides.

Tenim vàries teories que apunten cap a un futur marcat per un extrem individualisme i cerca del benestar particular (Bauman, Z), amb un augment molt significatiu de les malalties mentals (Appignanesi, L) com la depressió, marcada per la pèrdua d’il·lusió i l’evaporació dels somnis.

Tot i així, com afirma Bauman: Que la història ho posi o no en escena (una situació) depèn del que fem nosaltres, que som els actors d’aquesta història, i en últim terme, els seus involuntaris dramaturgs.

Precisament per això, perquè el futur depèn del que fem en el present, altres teòrics com Serge Latouche aposten per un decreixement econòmic serè, basat en la cooperació activa i el canvi de percepció d’una societat individualitzada a una societat comunitària.

El fet de viure en un entorn altament canviant implica un grau d’adaptació constant; com a treballadors, empresaris,  consumidors, ciutadans, pares,… cada dia ens enfrontem a situacions noves i a vegades, no massa engrescadores. Això però, ens indica que poques vegades en la història, amb tan poc temps s’han pogut canviar tantes coses.

Estem en una època de canvis, si, i el resultat dels canvis es veuran d’aquí un temps, però la implicació per determinar el nostre futur s’ha de començar avui.

Publicat dins de Emprenedoria, màrqueting estratègic | Etiquetat com a | Comentaris tancats a El futur ¿A les nostres mans?