Revista de Ferrocarrils

El corredor d’infraestructures és un enemic del ferrocarril. Posat al costat de la carretera i l’autopista el camí del tren s’encomana del seu mal. Un mal que du per nom impermeabilitat. La carretera, i tots els seus derivats, esdevenen murs infranquejables precisament per la seva flexibilitat. La carretera puja o baixa i pot girar en qualsevol moment. També pot desdoblar-se o bifurcar-se, estrènyer-se o eixamplar-se. La carretera no té límits. En canvi el ferrocarril, ben al contrari, és tan rígid que no puja ni baixa i gairebé sempre avança horitzontal, la qual cosa provoca què per poc que el terreny s’onduli, es faci imprescindible construir ponts i túnels. Uns ponts i uns túnels que asseguren la continuïtat del territori i en garanteixen la connectivitat i la biodiversitat. Si és que hi ha en aquest país, entre els que manen, que entengui de trens, si us plau, que els allunyi de la carretera.