Revista de Ferrocarrils

Diuen que a la tercera va la vençuda. Si més no, això és el que deuen haver pensat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya quan han posat en marxa el Tren dels Llacs. Amb aquesta iniciativa ja són tres les vegades que s’intenta fer de la línia de la Pobla un reclam turístic.

Tot va començar fa vint anys, l’estiu del 1989, quan la RENFE va posar en solfa una gran locomotora de vapor i la va portar a Lleida. Aquella iniciativa va fracassar –mai es va arribar a sobrepassar el 40% d’ocupació del tren- perquè la gestió de la venda dels bitllets va ser nefasta, diuen que encomanada a una agència de viatges de Barcelona que va entendre que havia de vendre l’Orient Express quan el Tren de la Pobla no era un tren de luxe ni als seus vagons hi viatjaven mataharis.

El 1996 es va tornar a intentar. Va ser gràcies a un acord entre la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, que hi posava el tren, i la Diputació de Lleida, que hi posava els diners. Aquest cop, a més del tren de La Pobla es van dissenyar uns altres itineraris per diversificar l’oferta i fer-la més atractiva. Amb aquest objectiu es va posar en marxa el tren de l’Oli a Borges Blanques o el tren de la Verema a Raïmat i, fins i tot, alguns trens especials que van arribar a anar a Cervera. Malgrat que semblava que s’havien de corregir els errors del passat, amb una gestió professionalitzada i amb la cessió d’instal·lacions adients per al manteniment del tren de vapor, el temps va anar passant, l’empenta inicial es va anar difuminant i, mica en mica, els trens es van anar buidant de passatgers. Val a dir, que en aquesta etapa es van donar tot un seguit de problemes que van impedir circular el tren. Va ser el moment en què les vies van passar de RENFE a ADIF i, després, va venir una renovació que va tenir la línia de La Pobla tancada un bon grapat de mesos abans que no es traspassés a la Generalitat. També les obres a l’estació de Lleida per rebre el TGV dificultaven la circulació d’un tren a vapor. Fins i tot, el territori va fer una mica el badoc, perquè va arribar a passar de tenir dues-centes persones –els viatgers del tren- davant d’un museu tancat perquè el responsable d’obrir-lo s’havia adormit.

Ara, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s’ha decidit a intentar-ho. La Diputació de Lleida també vol ser-hi present. No es pot dir que no sàpiguen on es posen perquè ho saben prou bé. Els de Ferrocarrils coneixen l’experiència dels anteriors trens turístics i, presumiblement, esperen poder traslladar a aquesta línia els èxits que han sabut guanyar-se a Núria, Montserrat o en el Tren del Ciment de Castellar de N’Hug, un altre projecte que portava anys encallat. Per començar, i per si de cas, els nous gestors han enterrat el nom antic i li han triat un de nou: el Tren dels Llacs. Per aquest any han programat setze viatges. Els quatre primers, que ja s’han fet, han anat amb els trens plens. Adéu, doncs, al Tren de la Pobla i benvingut sigui, per molts anys, el Tren dels Llacs.

 

El Tren Turístic de les Terres de Lleida torna d’un viatge a Raïmat l’estiu de 1999. A la dreta, incipients, les obres del TGV.