Revista de Ferrocarrils

Si s’escriu la paraula bahn al cercador d’internet el primer resultat que torna és el de la Deutsche Bahn AG. Això vol dir que s’ha demanat pel ferrocarril alemany i el cercador ha retornat el nom de l’empresa ferroviària d’aquell país. Si es fa des d’una IP registrada a l’estat espanyol, el web apareix traduït al castellà. Les facilitats per comprar bitllets són grans i els itineraris són clars i fàcils d’elaborar. Dóna gust. Ara que s’acosten les vacances d’estiu m’agradaria convidar-los a que tinguessin en compte la possibilitat de fer un viatge amb tren per aquell país, o per Àustria o Suïssa.

Quan s’escriu tren –i no podem triar si ho fem en castellà o català- indefectiblement apareix la RENFE. Si us plau, prenguin-se la molèstia de comparar ambdues webs. L’alemanya i l’espanyola. No hi ha color. Si es navega una mica per elles, s’arriba a la conclusió que els itineraris són més fàcils de trobar en qualsevol de les pàgines del web de la Deutsche Bahn, encara que no s’hagin traduït al castellà, que en les de la RENFE. La diferència de concepte és tan significativa que es converteix en una grandíssima metàfora de la idea que tenen del ferrocarril els uns i els altres.

I per acabar, si s’escriu ferrocarril el cercador retornarà en primera opció els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El web de Ferrocarrils és magnífic: clar i amb vocació de servei. Es diria que pertany a un ferrocarril alemany. Però no, és el d’una petita administració ferroviària, gairebé de fireta. Una altra metàfora.

Cobertes de l’estació de ferrocarril de Colònia, al Rin del Nord-Westfàlia