Revista de Ferrocarrils

Amb tota seguretat, els anuncis que Fomento va inserir ahir a diversos diaris barcelonins representen uns dels diners més malgastats d’aquest estiu. Si és que hi va haver algú que es va sentir atret pel missatge publicitari, devia renunciar a llegir-lo ben aviat, avorrit. Si encara va quedar algú altre amb ganes d’empassar-se’l sencer, devia concloure amb un: “au, va, sempre és el mateix!” Els anuncis a la premsa precedien, sense dir-ho, la visita del ministre Blanco que venia per presentar el Plan de infrestructuras ferroviarias de Rodalies de Barcelona.

Pel que fa a la presentació de plans ferroviaris, pot venir un ministre o un altre que les coses, si fa o no fa, van sempre d’una manera semblant. S’enumera una llarga llista d’inversions i s’acaba dient que ara com mai, l’Estat inverteix a casa nostra. De les propostes que es van fer ahir no n’hi ha cap que no s’hagi esbombat una bona colla de vegades en els darrers vint anys. Alguns d’aquests projectes van ballant: ara es presenten com un metro que farà la Generalitat, adés com un ferrocarril que construirà Fomento. D’altres compten amb l’oposició formal i explícita dels agents del territori, com és el cas de l’ampliació de capacitat de la línia de ferrocarril a la costa del Maresme. En canvi, els accessos a Barcelona, l’autèntic punt feble del sistema, no han rebut cap atenció. L’anunci d’una millora en aquest aspecte sí que hauria estat una agradable novetat.

La poca credibilitat dels promotors de la notícia s’ha traduït en l’escassa atenció que li han dedicat els mitjans de comunicació. El mínim reflex mediàtic de la presentació d’un Plan que té objectius tan altruistes com “contribuir a la sostenibilidad del entorno y a mejorar la calidad de vida,” mostra la reacció dels informadors davant d’un bou que es volia fer passar per bèstia grossa.