Revista de Ferrocarrils

En el seu número de juny, la revista En Punto, que edita la RENFE, destaca que la companyia ferroviària espanyola està molt ben situada “per afrontar la liberalització del sector i encarar-se amb la competència.” Per donar més valor a la informació, l’afirmació no la fa cap dels redactors de En Punto, sinó que la fa Michael Clausecker, director general d’Unife, el pool de fabricants europeus de sistemes ferroviaris.

Clausecker deu estar agraït perquè l’espanyola els ha fet, en els darrers anys, encàrrecs com no ho ha fet cap altra companyia. És clar que, ara, amb el canvi de conjuntura potser no se sabrà què fer amb tants de trens, o com es resoldrà la qüestió de pagar-los, però no passa pas res, perquè sempre es podrà tornar a fer potinejades com les que es van fer amb les unitats EUROMED, que no eren sinó els AVE que l’escassa demanda inicial del Madrid-Sevilla no va poder assumir.

Per liberalització del transport ferroviari hem d’entendre que qualsevol empresa autoritzada per fer anar trens podrà sol·licitar, a l’autoritat competent, que li concedeixi un espai a les vies. Per exemple, una hipotètica Associació de Clients Gironins Emprenyats amb el Ferrocarril de Sempre, podria comprar uns trens i, després d’obtenir els permisos, fer-los funcionar.  Els comprarien per posar-los en els horaris que la competència sempre havia dit que no eren necessaris perquè no hi havia “usuaris.”

Però tot i que l’encertarien i demostrarien que eren els altres els que estaven equivocats, els membres de l’Associació s’adonarien que els trens són cars de comprar i de mantenir. Aleshores, per equilibrar les finances, decidirien de fer-los servir, en les hores que els quedessin lliures, a les rodalies de Perpinyà. En la maniobra descobririen que la decisió no era possible de dur a terme, perquè l’ample de via era diferent i la senyalització també i l’electrificació… Vaja, que resultaria que els trens només els servien per donar voltes al mateix lloc i, és clar, haurien de reconèixer que havien fet un mal negoci.

I és precisament per no fer mals negocis que cap nova companyia ferroviària no vindrà a posar uns altres trens quan la suposada liberalització del transport per ferrocarril es faci efectiva, sobre tot, pel que fa al transport de viatgers de curta i mitja distància. La certesa que la RENFE està molt ben situada “per afrontar la liberalització del sector i encarar-se amb la competència,” explicaria la contestació que va obtenir el diputat de CiU al Congrés dels Diputats, Jordi Xuclà, quan els va exigir una ampliació dels horaris en el servei de viatgers entre Barcelona i Girona. La companyia que avui encara monopolitza el ferrocarril a casa nostra va contestar que no els posava perquè no li donava la gana. Bé, no ho va dir amb aquestes paraules, però com si diguéssim, és el que ens va semblar entendre a uns quants ciutadans.

Les mercaderies tenen més possibilitat de liberalitzar-se que el transport de viatgers