Adéu a un museu català del transport
10 juliol 2009 per Carles Gorini
Amb la presentació el passat dia 7 de juliol de la Fundació Transports Metropolitans de Barcelona es pot donar per acabat un cicle que es va iniciar el 2006, quan es va clausurar el Museu del Transport que hi havia a Castellar de N’Hug i es va cessar el president de la fundació que el gestionava, Carles Salmeron.
El projecte del Museu del Transport havia nascut als anys vuitanta amb la premissa d’omplir el buit que hi havia a Catalunya entorn l’existència d’un museu on es preservés la memòria del que havia estat la nostra història del transport. La seva creació va obeir a dos objectius: reunir una àmplia mostra dels vehicles més representatius de la història del transport al país i rehabilitar una part de l’antic ferrocarril de via estreta de Guardiola a Castellar de N’Hug, per convertir-lo en un ferrocarril turístic.
Els primers vehicles van arribar la primavera del 1986 i, en pocs anys, gràcies a les aportacions que hi van fer diverses institucions i empreses, es va aconseguir reunir una col·lecció formada gairebé per cent cinquanta unitats. El Museu, com a tal, va ser inaugurat el 11 de maig de 1991 i la seva tasca principal havia de ser la preservació dels vehicles que formaven part del fons museístic. En paral·lel, es va constituir l’Escola de Restauració de Vehicles Antics de Transport (ERVAT) que, en forma de taller ocupacional, s’havia d’encarregar de la restauració de tots els vehicles del Museu.
De tota manera, el Museu, que es presentava com un projecte innovador a Catalunya, mai no va acabar d’arrencar de manera definitiva i la col·lecció de vehicles que s’havia de restaurar, estacionada a la intempèrie, es va començar a deteriorar fins al punt que, a mitjans dels anys noranta, el que havia de ser un centre de restauració semblava un magatzem de ferralla. L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
Per acabar-ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer. La conseqüència immediata del nou escenari polític va ser la liquidació de la Fundació i el cessament de Salmeron. Després vindria la recuperació dels vehicles per part dels seus propietaris, sobre tot, TMB i FGC. Amb la situació desencallada també es va poder posar en funcionament el ferrocarril de via estreta conegut com “El Tren del Ciment.”
Avui, la presentació de la Fundació TMB, i la prevista del Centre d’Interpretació del Ferrocarril per part de FGC, que mostraran algunes de les peces recuperades de l’extingit Museu, són una molt bona notícia. Amb tot, l’anunci té la seva part amarga perquè és la demostració que no ha estat possible la supervivència d’un espai en què es preservés la memòria de la nostra història del transport, no la d’una empresa o una altra, sinó la de tot un país. L’esperit d’aquell Trens i Estacions que es va viure al Born de Barcelona el 1981 està, definitivament, mort i enterrat.
Carles Salmeron en un acte de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, l’any 2000