Revista de Ferrocarrils

Ahir, els responsables d’Adif van regalar un ventall a cadascun dels informadors que van ser presents a la visita de les obres que es duen a terme a Barcelona per substituir el fil d’alimentació elèctrica dels trens per un nou aparell rígid.

En el transcurs de la visita, que va tenir lloc a les andanes de l’estació de Plaça de Catalunya, el senyor Carlos Quingles, delegat de la xarxa convencional nord est d’Adif, va fer èmfasi en l’augment de la fiabilitat que representava per a la circulació dels trens el nou aparell d’alimentació que s’estava instal·lant. Quingles, que va admetre que la catenària que se substituïa no havia estat font de gaires problemes, va afegir que la inversió de gairebé dotze milions d’euros que es duia a terme no milloraria la freqüència de pas dels trens. En canvi, va confirmar que el canvi de la senyalització ferroviària per una altra de més eficient que permeti fer passar més trens per les mateixes vies, i que funciona des de fa temps en d’altres capitals espanyoles, està prevista per d’aquí a uns mesos, sense aclarir-ne quants.

Mentre va durar l’acte, no vaig deixar de ventar-me ni un moment, amunt i avall, a tota velocitat. De ben segur que per efecte de la calor sufocant del subsòl de la ciutat. Amb tot, encara n’hi ha que diuen que en cada moviment d’un ventall hi ha un missatge amagat i, potser, amb aquest ventar-me inconscient, n’emetia un que tot just en aquell moment algú podia estar desxifrant. Ai, si va interpretar que la lleugeresa en el moviment indicava que més aviat m’estava avorrint!