Revista de Ferrocarrils

El jove detectiu Conan ha resolt un misteriós assassinat comés en un tren. El lluitador espiritual Yusuke Urameshi, entre combat i combat al món infernal, agafa el tren per anar a visitar els amics. Són dos exemples de la presència del ferrocarril en la cultura popular japonesa, que arriba a la nostra televisió de la mà dels dibuixos animats. Al paisatge dels còmics nipons acostumen a aparèixer els trens, la qual cosa no és sinó un reflex de la realitat perquè el Japó és el país en què més es fa servir aquest sistema de locomoció. Les mercaderies, en canvi, viatgen gairebé totes per mar, fent cabotatge.

El ferrocarril japonès es peculiar. En coneixem dues coses: els trens metropolitans farcits de gent i els Shinkasen, els Trens Bala. Dels primers ens sobta aquella imatge d’uns empleats, amb uniforme blau i guants blancs, empenyent la gent per fer-la entrar al tren. Del segon dir que, la seva línia d’alta velocitat, va ser pionera al món quan es va posar en funcionament el 1964. Més enllà de les aglomeracions i la modernitat, la resta de la xarxa és en la seva major part de via mètrica. En el seu conjunt, el ferrocarril japonès el gestiona l’empresa pública Ferrocarrils Japonesos (JR) tot i que existeixen un bon nombre de línies locals en mans de les Prefectures, sovint línies que perden diners i que eviten el tancament amb propostes imaginatives que a nosaltres, fins i tot, ens poden semblar estrafolàries. És el cas del Tren de les Galetes d’Arròs, a la península de Inubo-Saki, a la prefectura de Chiba. El deficitari trajecte de 6,4 quilòmetres havia estat proposat pel seu tancament en diverses ocasions però ha estat salvat per l’èxit d’unes galetes toves i humides, típiques del petit país que travessa, que els proporciona uns beneficis que equilibren les pèrdues provocades per l’explotació ferroviària, que ha quedat garantida, com a mínim,mentre duri el gust per aquestes galetes d’arròs.

No només hi ha iniciatives per salvar els ferrocarrils locals, també els de llarg recorregut s’han transformat per ocupar un altre espai en el mercat, perquè el que els era propi els ha estat pres pels trens d’alta velocitat. És el cas del Cassiopeia, un tren nocturn que travessa el país des de Tokio fins a Sapporo invertint disset hores en el trajecte. Aquí no hi ha presses. Els viatgers trien el tren expressament perquè va a poc a poc, perquè tenen temps de gaudir del paisatge, perquè hi tenen un compartiment reservat per a ells i els tracten com si fossin en un hotel de luxe. No és pas un tren antic ni melancòlic, ans al contrari els seus vagons són molt moderns. A la fi, és l’esperit del creuer de vacances per mar trasplantat al ferrocarril.

El Japó és a l’avantguarda de la tecnologia ferroviària -pel 2025 hi ha la intenció d’unir Tokio i Nagoya amb un tren de levitació magnètica- però aposta per trobar solucions que permetin mantenir el ferrocarril que ha posat les bases dels trens del futur. País de tradicions, encara és habitual trobar els venedors ambulants a les estacions que ofereixen els seus productes a la veu de “Bento! Bento-o-o!”

Imatge procedent de web-japan.org