Revista de Ferrocarrils

Fràgil, petita
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra en guaret,
rengleres de pollancres
davant el teló blau de les muntanyes.

Ara ve un riu,
emperesit de les seves mancances,
tèrbol mirall entre sorrals
per núvols estantissos,
grisos i estèrils.

Darrere el vidre,
protegit,
llisco pel meu país i pel seu temps;
m’embardisso d’afectes per no veure
la immarcescible absurditat de tot.

Narcís Comadira

L’art de la fuga (Edicions 62; Barcelona, 2002)