Revista de Ferrocarrils

En sobrevolar Bescanó amb el Google Earth apareix una imatge que du per nom “l’estació fot fàstic.” Si, en canvi, es prefereix arribar al poble d’una manera més convencional, a peu pla, vaja, el que es percebrà davant l’antic edifici ferroviari no serà més positiu. En efecte, l’estació fa fàstic, amenaça de caure i, si no ho fa, deu ser perquè l’aguanten els fils que tiben una pancarta en què es llegeix “Salvem l’estació, 1700 diem no a l’enderroc.”

Vaig a Bescanó per trobar-me amb Anna Garriga, que forma part de la plataforma cívica convocant, la dels mil set-cents que diuen no. També és membre d’Entesa per Bescanó, el partit que és a l’oposició municipal. Encara més. És professora de fonaments de l’anàlisi econòmica i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Girona. Valgui la processó de càrrecs per demostrar que Garriga, com molts altres professors universitaris del nostre país, practica allò que els americans en diuen outreach.

Arribem caminant fins al davant de l’estació. En un moment ha estat tot vist. Seiem a l’estrep de l’andana mentre passen uns quants ciclistes per la via verda. Parlem.

 Anna, per què cal preservar un edifici com aquest, que sembla molt vulgar?

Pel seu valor històric i cultural. Per les emocions que s’hi han viscut, que tenen una gran importància per a la gent del poble.

 Però tu no el devies veure pas, el tren…

No, jo era molt petita. De tota manera, des del primer dia en què varem començar a moure’ns per salvar l’estació no pots ni imaginar-te la quantitat d’històries que ens han explicat la gent gran del poble. Has de tenir en compte que els pagesos de Bescanó agafaven el tren per anar a vendre a Girona. Sabies que la llevadora, que va ser-ho del poble per molts anys, va viure aquí a l’estació?

 El problema és que l’ajuntament no fa res per salvar-la?

No, el que passa és que l’alcalde s’ha proposat enderrocar-la, tot i que ara diu que per aixecar-ne una de nova en una altra banda.

 Així, per la brava?

Sí. L’any 1986, quan Bescanó va redactar les primeres normes urbanístiques es va determinar que les dues estacions del poble –perquè també cal tenir present la de Vilanna- fossin considerades Béns Culturals d’Interès Local. En canvi, a la darrera modificació de normes, es va eliminar, sense informar-ne al poble, d’aquesta descatalogació. A les darreres eleccions, silenciant les seves intencions reals, tres dies després d’haver pres possessió com alcalde, Xavier Soy va sotmetre a exposició pública el projecte urbanístic que implica l’enderroc de l’Estació. Va ser llavors que varem descobrir que les nostres Estacions havien perdut el seu estatus i que, a més, aquesta on som ara es veia afectada per un pla d’urbanització.

 Aleshores reaccioneu!

Sí, varem iniciar una recollida de signatures i varem començar a sortir al mitjans de comunicació. El Departament de Cultura ens va certificar que forma part del Patrimoni Cultural Català. La Comissió de Patrimoni de la delegació de la Generalitat a Girona va recomanar per escrit que no s’enderroqués. Varem preparar tota la documentació, incloent-hi un informe tècnic fet per un veí de Bescanó, per intentar que les dues estacions tornessin a ser inscrites en el catàleg dels Bens Culturals d’Interès Local i la varem enviar al Consell Comarcal, perquè quan es tracta de municipis de menys de cinc mil habitants són ells els que ho han de tramitar. Però un cop allà l’expedient es va quedar aturat. Ni tan sols ens han contestat els escrits. Deu ser perquè manaven els del mateix partit que en Soy.

 Així, en qualsevol moment l’estació pot anar a terra?

No és tan senzill. Les normes urbanístiques estan invalidades per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara s’ha de pronunciar el Tribunal Suprem. Però, mentrestant, l’alcalde actua com si res. Per això, hem presentat recurs contenciós-administratiu al projecte urbanístic que vol enderrocar l’Estació.

 L’estació està salvada, doncs…

Tampoc, perquè ara l’equip de govern municipal està redactant unes altres normes urbanístiques en què l’estació continua anant al terra, tot i que es proposa reconstruir-la en un altre lloc, a l’altra banda de la Via Verda. De totes maneres, ara no deixarem passar l’oportunitat de catalogar els edificis del tren d’Olot en el nou POUM. Esperem que aviat s’iniciïn els tràmits per tornar a declarar les estacions com a Béns Culturals d’Interès Local… i que l’edifici resisteixi!

 I si ho aconseguiu, què se’n pot fer d’aquests edificis?

A un patrimoni del poble que ha tingut tant de valor social cal buscar-li una funció nova. Ara que les fàbriques despatxen treballadors hauria estat bé que l’estació fos una escola d’arts i oficis, que és el que demanàvem nosaltres, la qual cosa permetria els aturats fer cursos de formació.

 No respectem gaire el passat…

Farem molt malament com a país si ens oblidem de la nostra història. Com economista entenc que en la bonança els alcaldes no tinguessin cap altra prioritat que lluir-se perquè, a més, les polítiques de la Generalitat els adobaven el camí. Però ara estem empantanats amb grans obres que no creen llocs de treball i no donen resposta a les necessitats reals de les persones. Pel camí, per seguir una modernitat mal entesa, s’han carregat tot el que els ha fet nosa.