Revista de Ferrocarrils

Els dies 1 i 2 d’octubre ha tingut lloc a la Universitat de Girona el cicle “II Jornades sobre l’energia,” organitzat per la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles. Els experts que han participat a les sessions han parlat de la situació del transport a Catalunya, dels nous motors i equips elèctrics per a la tracció, de les piles de combustible i de l’hidrogen com a possible solució energètica per al futur.

Com a conseqüència del que han exposat els participants a les Jornades es pot arribar a pensar que el transport per carretera té un problema seriós, perquè és un model amb data de caducitat, que coincidirà amb l’esgotament dels recursos petrolífers. Contràriament, els succedanis amb què se’ls pensava substituir o complementar, no acaben de donar els resultats esperats. Biodièsels, combustibles sintètics i, fins i tot, l’hidrogen, sembla que van camí de decebre unes expectatives que s’havien anat fent créixer sense disposar de resultats concloents.

Un dels contratemps més importants amb què es troben els tècnics és que es veuen en la necessitat d’embarcar nous combustibles energèticament dèbils en uns vehicles –cotxes i autobusos- relativament petits. Imprescindibles, les bateries o els dipòsits de gas n’incrementen molt la tara i fan que el balanç energètic continuï essent desfavorable, la qual cosa alenteix la introducció de les noves tecnologies. En el gràfic que va mostrar un dels experts es podia veure que cal una bateria de liti de 4.500 kg per igualar el contingut energètic d’un dipòsit de 75 litres de gasolina. Sembla, doncs, que encara queda un llarg camí per recórrer, un camí que cal fer contra el rellotge.

Hauria estat bé que en el transcurs de les sessions qualsevol dels ponents hagués recordat que, una gran part dels problemes que pretenen solucionar, no els té el ferrocarril. Si més no, en els trajectes electrificats les locomotores prenen l’energia d’un fil que està connectat a una central productora d’electricitat, que en qualsevol de les seves facetes aconsegueix la màxima eficiència possible. Fins i tot, les locomotores dièsel funcionen, en la seva immensa majoria, com a petites fàbriques elèctriques que aprofiten els motors tèrmics per produir l’electricitat que consumeixen els de tracció. Raons d’aquesta mena em porten a pensar que l’alternativa per la mobilitat no es troba tant en perfeccionaments tecnològics que no se sap quan arribaran, com en el desenvolupament intensiu de les xarxes de transport guiat: els ferrocarrils. Potser és tracta més d’emprendre una revolució conceptual que no pas una de tecnològica.

Andi Apple/Flickr