Revista de Ferrocarrils

En l’edició d’avui diumenge, El País publica una notícia amb aquest titular: “Renfe se enfrenta a una avalancha de condenas por el caos de cercanías.” Malgrat l’encapçalament, les xifres de les denúncies que es presenten en l’article són insignificants si es comparen amb el nombre de viatgers que diàriament fan servir els trens de la RENFE a Catalunya. A més, els imports de les indemnitzacions acostumen a ser baixos, de l’ordre d’uns centenars d’euros. L’article comptabilitza catorze denúncies l’any 2007 i seixanta-una el 2008. Amb tot, la nota positiva està en què les sentències són gairebé sempre favorables als viatgers, que veuen recompensat amb diners el greuge del compromís incomplert.

A aquells que han reclamat els drets que s’adquireixen amb el títol de transport, s’han afegit els darrers mesos grups de ciutadans que han decidit agrupar-se contra la ineficàcia del l’empresa prestadora del servei de rodalies i mitja distància. A més, si bé fins ara uns i altres havien promogut accions aïllades, sembla que comencen a veure la necessitat d’unir-se perquè asseguren que, malgrat les queixes, no se’ls ha fet cap mena de cas.

Així doncs, d’una banda tenim uns jutges que condemnen la RENFE en gairebé tots els casos en què se l’ha denunciada per incompliment del contracte de transport. De l’altra, assistim a un procés d’organització dels grups de protesta perquè veuen que en solitari no avancen en les seves reivindicacions. Sembla previsible, doncs, que si la qualitat del transport no millora, en l’esperança d’una favorable resposta judicial, els perjudicats presentaran una allau de demandes contra la companyia que fa anar els trens.

Però passa que la RENFE és una empresa pública i els diners per fer-la funcionar els posem entre tots. Sigui per funcionar malament o per pagar les indemnitzacions que hagi de fer front per no haver satisfet les seves obligacions. Aleshores, pel fet que a la companyia no hi ha ningú amb nom i cognoms que s’hagi de gratar les butxaques pot passar que no els importi gaire el que dictin els jutges en les seves sentències, o que els viatgers s’uneixin contra ells per exigir el compliment de les condicions a les quals tenen dret a partir del moment que compren el bitllet.

A la fi, no sé si l’únic idioma que entenen els de la RENFE és el que els van parlar els usuaris de Madrid fa vint anys, quan els trens de rodalia tampoc anaven bé. A ells sí que els van fer cas. Si no saben què va passar, busquin per les hemeroteques i ho trobaran.