Revista de Ferrocarrils

Ramon Tremosa ha pres un cafè amb José Blanco i han parlat de trens. El mateix Tremosa, al seu blog, ens fa “cinc cèntims de la conversa mantinguda.” Pel que explica sembla que el ministre no sap molt bé per on va. Quan Pepiño anuncia que declararan prioritari el Corredor Mediterrani Tremosa li demana si serà d’ample ibèric o internacional. Aleshores, el de Fomento, contesta que “en principio no lo sé aún.” Tot seguit, quan el de Convergència vol saber si serà només per passatgers o també podran circular-hi les mercaderies, el del PSOE li contesta que “esto también está en fase de estudio.” Encara més. Si el de l’oposició insisteix a saber si s’aprofitaran algunes de les vies existents i si es prioritzaran les mercaderies, el del govern central no pot dir res més que “esto todavía está en estudio y muy pronto tendremos los resultados técnicos del ministerio.”

La trobada ha tingut lloc al bar de diputats del Parlament Europeu. Entre glopet i glopet de cafè, Blanco ha desvetllat els plans feroviaris del govern espanyol a Ramon Tremosa, Luís Grandes i Izaskun Bilbao. Els ha dit que espera que el capital privat acudeixi a finançar el Corredor Mediterrani. En canvi, no ha tingut cap rubor a admetre que també aposta per un corredor transpirinenc per Canfranc que, aquest sí, serà finançat amb diner públic en la seva totalitat.

A partir d’aquest punt, l’article expressa la preocupació del convergent per la frivolitat espanyola que gasta uns diners que no són del tot seus perquè, en part, “la factura la paga Europa.” Sospita que, quan arribi el “café para todos” el Corredor Mediterrani es dissoldrà com un terrós de sucre. Enyora, diu, els americans, que només es guien per criteris d’eficiència. No es fa difícil imaginar l’escena del bar, amb un ministre “encantat d’haver-se conegut” i un diputat català amb la mirada clavada al fons de la tassa buida, veient el sucre dissolt en el marro del cafè.

A la fi, en despedir-se, Blanco li recorda el “gran túnel que vamos a construir en el aeropuerto del Prat.” Tremosa, com diputat de l’oposició, no pot més que advertir-lo que pateix per un altre túnel, el de la Sagrada Família. Hi pensa, sobre tot, perquè si fa figa es capgiraran tots els papers.