Revista de Ferrocarrils

Fa pocs mesos l’ajuntament del meu poble va anunciar que el servei d’autobusos que ens connecta amb el poble veí i la seva estació de ferrocarril canviaria d’empresa concessionària, la qual cosa suposaria una millora en la qualitat del servei. De fet, el servei el prestava un petit autobús molt vell que, carregat o no, exhalava una fumera densa i negra pel tub d’escapament. A la part inferior dels panells laterals de la carrosseria s’hi anunciava un parc aquàtic i, en la part superior, hi havia retolat el nom “estació,” que es repetia en diverses llengües: estación, gare, station, bahnhof… fins que li arribava el torn al rus, que havia calgut rectificar perquè sembla que, en una primera temptativa, l’havien escrit malament.

Dit i fet, un bon dia vam veure que el traspàs de la concessió s’havia fet efectiu. Vam descobrir que l’autobús lluïa un nou logotip i que la carrosseria era d’un color diferent. A més, havien desaparegut l’anunci del parc aquàtic i la processó dels mots “estació” en diferents llengües, inclòs el graciós nyap en la grafia russa. L’autobús, però, seguia essent el mateix, petit i vell. El tub d’escapament continuava vomitant sutge sense importar-li gens ni mica la natura del seu passatge ni la seva nova situació.

De manera exacta no sabria dir com un canvi de logotip i una mà de pintura podien representar una millora en la qualitat del servei. En un primer moment vaig pensar que, o bé algú havia pres el pèl a l’ajuntament, o bé aquest ens el prenia als vilatans. El temps va endavant i el vehicle va amunt i avall com sempre. Res no ha canviat. No tinc cap dubte, però, que algú sabrà treure els rèdits electorals pertinents d’un traspàs que es va arribar a dir que era molt desitjat.

Si he de fer cas del que he vist que passava en el meu poble entenc que, amb el traspàs del servei de Rodalies que acaba d’anunciar el govern, i que es farà efectiu el primer de gener de 2010, passarà, si fa o no fa, el mateix. Una mica de pintura nova per les mateixes carrosseries de sempre i deixar passar el temps. Això sí, quan arribin les pròximes eleccions, al meu poble, es parlarà de com de positiu va ser el traspàs de la concessió de l’autobús i, a Catalunya, és clar, es parlarà de coses més importants.