Revista de Ferrocarrils

Estimats Reis d’Orient, feu que aquest any pugui anar a treballar amb tren, que no em calgui sortir a la carretera cada dia i fer cues i perdre el temps i la paciència. El que us demano és poder fer el trajecte entre Blanes i Girona amb la tranquil·litat que proporciona fer-ho amb un transport públic que, si em convé, em permet mirar per la finestra i, si no, llegir un llibre o fer una becaina. No us proposo res impossible: les vies hi són; els trens també. Voldria, només, que donéssiu una petita empenta als senyors que tenen a les seves mans la modificació dels itineraris per fer possible el meu viatge. A més, m’han dit que ara els que decideixen són d’aquí i penso que, per aquest motiu, serà més fàcil que us hi entengueu. Tanmateix, podria ser que no m’hagués portat prou bé i no meresqués altra cosa que el carbó, és a dir, que conduir un any més per la perillosa carretera.