Revista de Ferrocarrils

He visitat una agència de viatges de les que vessen de fotografies del paradís i en què mitja dotzena de rellotges pengen de la paret per anunciar l’hora de cinc megalòpolis i, en aquest cas, també la del meu poble. Hi he anat per acompanyar la meva dona que comprava els bitllets per viatjar a Nicaragua. No hi anirà sola. Hi van quatre mestres de l’escola de Palafolls per donar un cop de mà en la posada en marxa d’una casa materna i un menjador escolar, que han estat construïts gràcies a una subvenció del l’Ajuntament i de la Diputació.

Mentre els esperava he pogut comprovar l’habilitat de l’encarregada de l’agència en l’ús del programari Amadeus de reserva i venda de bitllets i, també, l’experiència viatgera d’uns dels mestres que, amb la col·laboració de l’aplicació informàtica, ha triat els seients en cada un dels vols en funció del trajecte, del que se sobrevola. “No és qüestió de perdre’s el que passa a baix mentre s’és allà dalt,” ha dit. M’ha fascinat la possibilitat de triar el seient de l’avió de la mateixa manera que, al Servicaixa, es tria el de qualsevol teatre o cinema. Sincerament, no ho coneixia.

Després de la sorpresa, i un cop els bitllets han estat tancats i pagats, he demanat si es disposava de les mateixes eines per encarregar un viatge amb tren. La resposta ha estat que no. He trobat sensacional que un sistema tan potent com l’Amadeus, que permet reservar i vendre places d’hotel, d’avió i de vaixell no permeti fer el mateix amb les places de tren. Quina desil·lusió! M’hauria agradat veure, per exemple, una cabina del TGV dibuixada amb la mateixa precisió que la del Boeing 767 que havia aparegut a la pantalla no feia ni cinc minuts. De fet, a l’interfície hi ha una pestanya que posa Renfe però, en aquest terminal, no funcionava. De bitllets per anar amb la Renfe sí que en venen però es gestionen a través del web de la companyia, que ofereix una versió especial per professionals que, segons m’ha explicat, funciona molt bé. Res a veure, doncs, amb la que es troben els particulars que volen fer-se el vestit a mida i que ha rebut i rep tantes crítiques.

De tota manera, m’ha semblat que la noia de l’agència parlava de la Renfe com si es tractés de l’únic tren del món. Li he matisat que, el que li demanava, era un viatge per Europa i que s’oblidés de l’espanyola. Aleshores m’ha aclarit que també hi ha un programari específic per als trens europeus, però que no l’ha fet servir mai perquè ningú no li ha demanat per viatjar amb tren per l’estranger. Com si volgués buscar un reforç a l’argument, m’ha fet saber que una cabina per quatre, al Talgo de París, costa 800€ -anada i tornada- en classe turista, “i és un tren espanyol!,” ha afegit. Quan li he insistit que m’oferís uns altres itineraris no ha pogut més i la curiositat l’ha vençuda. A la fi, ha acabat per preguntar: què et passa, és que et fa por anar amb avió?