El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

Artur Mas ha manifestat que portarà el tren a Olot. Serà, ha aclarit, si guanya les properes eleccions i el partit que dirigeix forma govern. En declaracions que ha fet a la capital de la Garrotxa, el líder de CiU, s’ha mostrat partidari d’introduir modificacions en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, perquè tingui en compte el pas per aquesta ciutat. No acabo d’entendre per què, a un ferrocarril que no aconsegueix saltar dels papers al territori, li continuen sortint pretendents.

No sé si sóc l’únic que considera que l’Eix Tranversal Ferroviari és una de les obres públiques de més transcendència que han estat plantejades en els darrers anys. Podria ser que sí, que només un servidor sigui d’aquest parer i, que el projecte, no tingui la importància que li atribueixo. Tanmateix, he arribat al convenciment que, si més no, els encarregats de tirar-lo endavant, no se’l creuen. Van demostrar-ho en ensenyar-ne els detalls. En comptes de proposar la construcció d’un ferrocarril de característiques assequibles entre Lleida i Girona, van donar a conèixer una obra faraònica. La prova és que un 52% de la línia discorrerà en túnels. No és que em sembli malament que hi hagi grans túnels, el que vull dir que el projecte del què s’està parlant és tan perfecte que mai no es podrà construir.

A partir d’aquí, declaracions com les d’Artur Mas, en el sentit que el farà passar per Olot, no són sinó la mostra que ell tampoc se’l creu. Si ja era perfecte, encara vol perfeccionar-lo més i, amb aquesta intenció, afegeix una cirereta més al pastís. Amb un procediment semblant s’assegura que mai no es durà a terme. Un maldecap menys quan li toqui governar, si és que mai li toca. En darrer terme, la peripècia de l’Eix Tranversal Ferroviari em recorda una llei de caminos rectos y sólidos del reyno que va atorgar Carles III per construir carreteres com la de Barcelona a Madrid. Les obres van començar a Barcelona amb una via tan perfecta, tan ampla i tan recta, que va consumir tot el pressupost abans d’arribar a Molins de Rei.