Artur Mas portarĂ el tren a Olot?
17 abril 2010 per Carles Gorini
Artur Mas ha manifestat que portarĂ Â el tren a Olot. SerĂ , ha aclarit, si guanya les properes eleccions i el partit que dirigeix forma govern. En declaracions que ha fet a la capital de la Garrotxa, el lĂder de CiU, s’ha mostrat partidari d’introduir modificacions en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, perquè tingui en compte el pas per aquesta ciutat. No acabo d’entendre per què, a un ferrocarril que no aconsegueix saltar dels papers al territori, li continuen sortint pretendents.
No sĂ© si sĂłc l’únic que considera que l’Eix Tranversal Ferroviari Ă©s una de les obres pĂşbliques de mĂ©s transcendència que han estat plantejades en els darrers anys. Podria ser que sĂ, que nomĂ©s un servidor sigui d’aquest parer i, que el projecte, no tingui la importĂ ncia que li atribueixo. Tanmateix, he arribat al convenciment que, si mĂ©s no, els encarregats de tirar-lo endavant, no se’l creuen. Van demostrar-ho en ensenyar-ne els detalls. En comptes de proposar la construcciĂł d’un ferrocarril de caracterĂstiques assequibles entre Lleida i Girona, van donar a conèixer una obra faraònica. La prova Ă©s que un 52% de la lĂnia discorrerĂ en tĂşnels. No Ă©s que em sembli malament que hi hagi grans tĂşnels, el que vull dir que el projecte del què s’estĂ parlant Ă©s tan perfecte que mai no es podrĂ construir.
A partir d’aquĂ, declaracions com les d’Artur Mas, en el sentit que el farĂ passar per Olot, no sĂłn sinĂł la mostra que ell tampoc se’l creu. Si ja era perfecte, encara vol perfeccionar-lo mĂ©s i, amb aquesta intenciĂł, afegeix una cirereta mĂ©s al pastĂs. Amb un procediment semblant s’assegura que mai no es durĂ a terme. Un maldecap menys quan li toqui governar, si Ă©s que mai li toca. En darrer terme, la peripècia de l’Eix Tranversal Ferroviari em recorda una llei de caminos rectos y sĂłlidos del reyno que va atorgar Carles III per construir carreteres com la de Barcelona a Madrid. Les obres van començar a Barcelona amb una via tan perfecta, tan ampla i tan recta, que va consumir tot el pressupost abans d’arribar a Molins de Rei.