Revista de Ferrocarrils

ADIF ha comunicat que demà, dia 15 de juny, posarà en tensió la catenària del TGV entre la Roca del Vallès i Riudarenes. L’empresa explica que, a causa de “l’elevada intensitat elèctrica” de les línies de contacte es fa necessari extremar les precaucions, tant per als treballadors de l’obra com per al “públic en general”. El sistema d’electrificació, prossegueixen, és de 25.000 volts. No cal espantar-se que no hi ha perill quedar enrampat. Bé, no es corre perill si no s’és de la tropa dels pispes de coure, que aquests, ai!, quedaran ben rostits si intenten endur-se el fil. Per tant, el comunicat és un avís pels lladres: alt voltatge, perill de mort. 

En aquest país les coses de l’electricitat ferroviària sempre han estat una mica precàries. Ara, per culpa dels robatoris i, abans, perquè no hi havia diners per fer-les com calia. Per exemple, a les obres de renovació que es duen a terme entre Manresa i Calaf es va treure la tensió de la catenària per facilitar els treballs que es feien a les vies. La conseqüència va ser que els van robar tot el fil de coure, la “línia de contacte”. Fa set mesos que haurien hagut d’enllestir, però els trens encara no circulen, sembla, perquè falta aprovar el pressupost que permeti comprar el nou fil. De treballs fets sense diners n’hi ha un de ben singular. Es va dur a terme als anys quaranta del segle XX, quan es va decidir electrificar la línia de la costa entre Barcelona i Mataró, segons els documents oficials “per aixecar la moral de la ciutadania”. Les obres es van fer amb una precarietat tan gran que un cop enllestides només permetien la circulació de dos trens alhora. Si un tercer intentava la maniobra saltaven els ploms. No podia ser de cap altra manera, perquè la línia es va electrificar sense construir cap instal·lació que li proporcionés la força que necessitava. Senzillament, es va estendre un fil elèctric des de Montcada (allà hi havia una subestació que havia construït Norte vint anys abans) fins a l’estació de Badalona i el van empalmar. Els que van creure que viatjarien en trens elèctrics es van haver d’esperar.

Que li endollin demà 25.000 volts al TGV no vol dir res. I encara queda una altra qüestió, que és saber on l’endollaran. En tot cas, més val que no provin de posar en marxa un parell de trens, ni molt menys un tercer, no fos cas que saltessin els ploms i ens deixessin a tots a les fosques… i que després els calguessin, per exemple, tants de dies com els que Endesa van necessitar per reparar les avaries que va causar la nevada. Perquè segur que, aleshores, els pispes aprofitarien el temps i l’apagada per fotre’ls el fil.