Revista de Ferrocarrils

M’he llevat amb l’alegria de saber que el dia 12 de desembre podria agafar un tren a Figueres i arribar a París. Un sol tren, no dos, ni tres, acompanyats dels transbordaments que tant emprenyen. He començat a construir un castell de fum mentre imaginava el primer viatge. Coi, que París és París i, després, encara hi ha Londres, Amsterdam, Berlín… Però a l’hora del berenar la bona notícia ha esdevingut un miratge, perquè Francesc Francisco, delegat del govern espanyol a Girona, ha anunciat que la informació era infundada.

“El que ha sorgit és una opinió, no una veu autoritzada”, ha manifestat Francisco en referència a les declaracions de Jean-François Roverato, que recollia ahir el diari francès L’independant. Roverato és el president de la companyia Eiffage, un gegant de l’obra pública europea i sòcia de l’espanyola ACS Dragados per a la construcció de la secció internacional del TGV, que inclou el túnel del Pertús.

Malgrat la desqualificació que li ha etzibat el delegat del govern, el president d’Eiffage no és un qualsevol, ni un desinformat que opina a la babalà, que “no té la versemblança d’una veu autoritzada”. Vaja, que no és la Belen Esteban. De fet, al país veí no ha sorgit cap veu per desmentir-lo. Encara més, la notícia del diari francès aclareix que, segons la SNCF, seran dos els trens que cada dia uniran Figueres i París.

Tanmateix l’episodi té el valor de permetre llegir l’opinió dels que viuen a l’altra banda de la frontera, expressades en la vintena llarga de respostes que els lectors de L’Independant han deixat a la notícia. No n’hi ha cap de satisfet! N’hi ha que demanen correspondències, per exemple, amb Toulouse. D’altres –els que més- es queixen de les condicions del servei actual, que consideren deplorables. Com que mai no ha de faltar el bon humor, hi ha qui exigeix que el tren s’aturi a La Jonquera, sobre tot, per fer el favor de transportar clients a les 600 “hôtesses” del futur macrobordell. Perquè ho deu demanar de broma, no?