Revista de Ferrocarrils

Un amic ha hagut d’anar a Lleida. Ha agafat un autobús, que l’ha dut en tres hores. Ha marxat neguitós perquè anava a fer una conferència i estava segur que no la duia del tot preparada, que necessitava una hora més de treball. “Prepara-te-la a l’autobús”, li ha dit una companya. “Impossible” ha contestat, segur com estava que en un vehicle de carretera no es pot fer gaire cosa més que mirar per la finestra i parlar –si es té sort amb la companyia- amb el del seient del costat.

Josep Pla ho va ensenyar a Viatge en autobús, quan l’escriptor xerrava amb el veí i, sobre tot, clavava la mirada –de vegades tendra, de vegades cruel- sobre l’espècie humana. Són dues possibilitats, xerrar i mirar, que tant es poden fer en un autobús com en un tren, només que aquest últim permet una gamma més àmplia de matisos i, sobre i tot, permet treballar. Deu ser per aquest motiu que el meu amic, que també és escriptor, quan ha baixat de l’autobús, ha decidit que tornaria amb tren. Pla va fer el mateix.