Revista de Ferrocarrils

Recordo molt bé el primer cop que vaig fotografiar un tren. Va ser un vespre d’abril de 1982. Feia molt de fred. Era amb uns amics, aturat en un pas a nivell a la sortida de l’estació de Wedel, prop d’Hamburg. El vaig veure venir, em vaig preparar i vaig disparar. Vaig fer servir la càmera que havia comprat unes hores abans, una Praktica MTL-3, que va passar a millor vida un parell d’anys més tard, quan em vaig posar el cotxe que conduïa per barret. La càmera era a tocar del volant.

Ho he recordat després de contemplar la magnífica col·lecció de fotografies ferroviàries que m’ha ensenyat un aficionat que, si fa o no fa, té la meva edat. S’hi va posar ben aviat, amb tretze anys ja feia fotos, i és el motiu pel qual el seu fons documenta els últims trenta anys del ferrocarril al nostre país. Fotografia i arxiu són dos conceptes que estan units en la col·lecció del nou amic que segueix treballant amb unes coordenades que semblen haver caducat, però que a mi continuen sent-me útils.

Comparo el seu treball amb la manera en què fotografien les meves filles. M’adono que n’hi ha de nosaltres que agafàvem la càmera amb la intenció de controlar el nostre entorn i que, ara, el que fan els joves, és tota una altra cosa. El que ja no sé és si els servirà, com em serveix a mi l‘arxiu que he descobert, per recordar aquella primera fotografia que vaig fer.