L’estratègia del tafur
6 juny 2012 per Carles Gorini
Els mitjans informen que el conseller Recoder no ha volgut asseure’s amb els negociadors de la Renfe. Argumenta que se’l rifen, que no respecten els tractes que fan.
Està bé clavar, de tant en tant, un cop de sabata a la taula. Quan el fan, els nostres governants s’homologuen a d’altres, importants, com els que van escriure el guió de la Guerra Freda (que no és una Guerra Freda la que mantenen amb Madrid?).
És innegable que la imatge de Nikita Khrusxov a la ONU, el 1960, colpejant la taula amb el taló de la seva sabata, ha fet fortuna. Després, quan va caure el teló d’acer, vam saber que en l’enfrontament entre els dos bà ndols n’hi havia un que sempre feia el catxa, però va ser tan bon jugador que va aconseguir que la partida durés quaranta anys. No sé si la partida que el conseller Recoder ha iniciat amb la Renfe durarà tant de temps, senzillament, perquè desconec les cartes que té a la mà .
És que, potser, té dos-cents trens alternatius per desafiar la Renfe que els farà fora de les vies catalanes? Té els diners per comprar-los si els altres decideixen marxar? Te el coneixement necessari per coordinar una xarxa de trens que mou cent milions de viatgers cada any? Per què ha decidit començar la partida, ara? L’ha començada ell?
L’estratègia del tafur, com la del cop de sabata a la taula, consisteix a enganyar l’altre. Fa cinquanta anys ningú no sabia que els mitjons del lÃder rus eren pelats de tants de rossegons.
En aquesta partida dels trens no sé ben be què és el que la Generalitat pot amagar, no se si té un roc a la faixa o els mitjons foradats.