Revista de Ferrocarrils

A tu per al meu recitatiu,
A tu en aquesta tempesta impetuosa, en aquesta neu, en aquest dia d’hivern que declina,
A tu en la teva armadura, la teva doble pulsació mesurada i el teu batec convulsiu,
El teu cos negre cilíndric, llautó d’or i acer de plata,
Les teves ponderoses barres laterals, les teves bieles paral·leles i connectadores, giratòries que es mouen als costats,
Els teus panteixos i els teus rugits rítmics que ara desapareixen en la distància,
El teu immens llum capdavanter ficat al front,
Els teus llargs, pàl·lids, onejants gallardets de vapor, matisats delicadament de porpra,
Els densos i obscurs núvols que vomita la teva xemeneia,
El teu esquelet ben travat, els teus ressorts i les teves vàlvules, el centelleig tremolós de les teves rodes,
El teu seguici de cotxes al darrere, obedient, seguint-te fidelment,
A través dels vents i de la calma, ara veloç, ara lent, però sempre endavant;
Signe de la modernitat –emblema del moviment i el poder– batec del continent,
Per una vegada vine a servir la Musa i fusiona’t amb el vers, així, tal com jo et veig,
Amb la tempesta i ràfegues violentes i la neu que cau,
De dia, la teva campana vibrant toca les seves notes,
De nit, el teu silenciós senyal oscil·la entre les làmpades.

Bellesa de ferotge gargamella!
Roda a través del meu cant amb tota la teva música desaforada, les teves làmpades nocturnes oscil·len en silenci,
La teva riallada xiula bojament, segueixes fermament la teva via (No és teva la dolçor amable de l’arpa ploranera o del piano voluble),
Els teus xerrics de bels són retornats des de les roques i els turons,
Llançats sobre les praderies amples, al llarg dels llacs,
Als cels lliures i alegres i forts.

Walt Whitman (1819-1892), Fulles d’herba. Traducció de Jaume C. Pons Alorda. 1984 Poesia, Barcelona 2014, pàg. 475