Miquel Biada no ho va fer.
12 febrer 2011 per Carles Gorini
Suposo que puc ferir mĂ©s d’una sensibilitat si escric que no em crec ni un borrall de la historia ferroviĂ ria de Miquel Biada. Vull dir que el mite de l’Indiano enriquit que torna al paĂs per revolucionar-lo amb noves idees pot anar bĂ© per justificar la construcciĂł d’uns quants edificis de mal gust, un hospici o un parc urbĂ , obres mĂ©s o menys pies amb què eixugar els escrĂşpols d’un diner guanyat amb el trĂ fic d’esclaus, però no funciona per explicar l’origen del ferrocarril a Catalunya. Resulta inversemblant que el tren, que exigia un volum de capital com no s’havia negociat mai abans a la ciutat de Barcelona, que era vist com la palanca indispensable per a la industria del paĂs fos, com sempre s’ha dit, fruit del caprici d’un mataronĂ vingut de Cuba.
No pot ser. Ni pel concepte de ferrocarril, ni per les caracterĂstiques de la construcciĂł, ni pel model de negoci. Les diferències entre el ferrocarril de l’Habana a GĂĽines que, suposadament, havia conegut Biada, i el que finalment es va fer entre Barcelona i MatarĂł, sĂłn tan importants que releguen el presumpte visionari a una categoria inferior, a la d’un entre molts altres que volien fer l’agost perquè creien que el ferrocarril era la gallina dels ous d’or.
És mĂ©s, diria molt poc de la ciutat que es volia burgesa el fet que la principal innovaciĂł d’una modernitat tot just inaugurada procedĂs d’un indret tan allunyat com l’illa caribenya, que en aquell temps ja bevia del galet dels Estats Units. No, el ferrocarril catalĂ ha de provenir d’Anglaterra, sense cap mena de dubte, i els seus inspiradors havien de ser els barcelonins que hi vivien, hi viatjaven i, a la fi, els que van contractar els enginyers i van aconseguir els primers capitals. I Miquel Biada no ho va fer. Ho sento, però algĂş ho havia de dir…