Johnnie Sayre
25 juny 2012 per Carles Gorini
«Father, thou canst never know
The anguish that smote my heart
For my disobedience, the moment I felt
The remorseless wheel of the engine
Sink into the crying flesh of my lei.
As they carried me to the home of widow Morris
I could see the school-house in the valley
To which I played truant to steal rides upon the trains.
I prayed to live until I could ask your forgiveness-
And then your tears, your broken words of comfort!
From the solace of that hour I have gained infinite happiness.
Thou wert wise to chisel for me:
“Taken from evil to come.”»
«Pare, no sabreu mai
l’angoixa que va esclafar el meu cor
per la meva desobediència, el moment que vaig sentir
la roda despietada de la locomotora
que s’enfonsava a la carn udoladora de la meva cama.
Mentre em duien a casa de la viuda Morris
veia l’escola de la vall,
i jo que feia campana a classe per pujar als trens en marxa.
Pregava que visqués per poder-vos demanar perdó-
I després les vostres llà grimes, les vostres esqueixades paraules de consol!
D’ençà aquella hora reconfortant he arribat a una felicitat infinita.
Vau ser molt savi en posar-me aquesta inscripciĂł:
“Salvat dels mals futurs”.»
Edgar Lee Masters, Antologia de Spoon River [Spoon River Anthology, 1915] Traducció de Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger. Girona, Llibres del Segle, 2012, pà g. 86-87