Revista de Ferrocarrils

Sempre havia tingut interès a reviure l’experiència d’un viatge amb el tren d’Olot. Van recomanar-me que, per aconseguir-la, anés al ferrocarril que uneix Tournon i Lamastre, a l’Ardescha, a França. La línia havia estat clausurada el 31 de juliol de 1968. De tota manera, un grup d’entusiastes havia aconseguit de tornar-la a posar en funcionament i convertir-la en el reclam turístic d’una regió deprimida.

Tournon és una petita localitat a la riba del Roina. Tot i que hi vaig anar un mes de maig, el temps no va ser bo. Als núvols i la pluja fina els va seguir la neu. Feia molt de fred i els que havien decidit acompanyar-me per la novetat de viatjar en un tren antic van començar a dubtar de la conveniència de l’empresa. La intenció era prendre el primer tren del matí. Quan començava a sortir el sol vam anar a les instal·lacions que composaven el dipòsit i els tallers, per veure com el maquinista i el fogoner encenien el fogar. El procediment per posar en marxa la locomotora de vapor té una gran dosi de ritual. Hi intervenen el carbó, l’aigua, l’aire i el foc. Sobretot, cal fer les coses ben a poc a poc, donant temps als quatre elements per a que trobin el seu lloc a tots els racons de l’enginy. Portar la caldera al timbre no és una qüestió de cinc minuts, ni d’un quart d’hora, no, necessita el seu temps que, en un dia de fred, pot ser tan llarg com un partit de futbol.

Quan la locomotora va estar preparada els operaris van formar el tren. Tot es feia de manera pacient, amable. Aquella gent era conscient de ser protagonista d’una mena de nostàlgia compartida. El fred multiplicava la dimensió del vapor que va acabar per embolcallar-ho tot. A la fi, la composició abandonaria el dipòsit per enfilar la via de l’estació. Un cop en marxa, el moviment de les bieles esdevenia amortit, sense esma i, de tant en tant, la xemeneia ejectava un esbufec fort i sec. El tren es va detenir al davant dels viatgers, que eren pocs. Dins els vagons l’ambient era glacial, no hi havia calefacció i la poca calor que despreníem els presents va fer que els vidres s’entelessin immediatament. Algú disfressat de cap d’estació, amb tots els atributs de l’ofici que pretenia representar, va sortir a l’andana i va xiular. El tren el va respondre amb un senyal i, després d’una forta estrebada, va començar a accelerar.

(continuarà)