Revista de Ferrocarrils

A la fi s’ha fet ferm el traspàs de rodalies a la Generalitat de Catalunya, una cessió que es podia haver realitzat fa trenta anys, perquè ni l’Estatut de Sau ni la Constitució espanyola ho impedien. Una de les frases més repetides ha estat que el tràmit ha implicat una extrema complexitat. Un procés que ara comença i que s’ha de fer efectiu d’aquí a uns anys quan el traspàs sigui una realitat. El conseller Nadal ha manifestat que voldria que a partir del 2010 els ciutadans que utilitzen el tren comencessin a notar les millores. Els informadors han donat per fet que tot plegat és un problema de calés, d’inversions multimilionàries per refer la xarxa de ferrocarrils. Sí, és això? Només per una qüestió de diners ha calgut esperar tant?

El passat mes de juny el sindicat SEMAF, que agrupa els maquinistes de la RENFE, va convocar una vaga per protestar per un traspàs que entenen com la “segregació” de l’empresa. La vaga no es va dur a terme perquè se’ls va garantir un paper a la mesa de negociació entre l’Estat i la Generalitat. Avui mateix, la CGT denuncia en el seu web que a partir d’ara els drets dels treballadors estan en perill perquè “mucho nos tememos que a los nuevos gestores de la Generalitat no les valgan las condiciones laborales y los derechos de la actual plantilla de RENFE-Operadora pues en alguna ocasión ya manifestaron que quieren tener su propio personal.”

Unes reaccions, les d’alguns sindicats, que es donen en un moment en què la RENFE no té res a veure amb el que era, per exemple, a principis dels vuitanta. L’empresa que segons diuen ara, se “segrega,” la formen una sèrie d’unitats de negoci que gaudeixen d’una relativa autonomia. Rodalies és una d’elles. A més, la construcció i el manteniment de les vies va a càrrec d’ADIF, que està adscrita al Ministeri de Foment. D’alguna manera la força dels treballadors ferroviaris s’ha afeblit.

No sé si és possible imaginar què hauria passat si, amb la Constitució i l’Estatut de Sau a la mà, els representants del poble de Catalunya s’haguessin presentat fa vint i cinc o trenta anys a Madrid per demanar que els traspassessin el servei de rodalies de Barcelona. Aleshores, les línies catalanes formaven part del que s’anomenava 5ª Zona, juntament amb Aragó. Segurament, als que manaven a la Generalitat ni se’ls va passar pel cap anar a topar amb una empresa que devia tenir uns trenta mil treballadors. Deu ser per això, que en algun dels viatges que devien fer a la Villa y Corte a negociar competències, els polítics d’abans, van considerar que amb el traspàs d’unes línies de FEVE en situació de quasi fallida ja n’hi havia prou per tornar a casa i jugar a trens.

Estatut de Catalunya

6.Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal.

Estatut de Sau 1979

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries següents:

15.Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d’allò que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports.

Constitució Espanyola:

Article 149

L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:

21a. Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una comunitat autònoma; règim general de comunicacions; tràfic i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació

Article 148

Les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries següents:

5a. Els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.