Presoners dels errors del passat
29 agost 2009 per Carles Gorini
A la volta dels tĂşnels de Seguers encara es pot veure el sutge que hi van deixar les locomotores de vapor. No sĂ© si existeix una estaciĂł mĂ©s perduda que aquesta al nostre paĂs, situada entre les boques de dos tĂşnels. S’hi arriba per una carretera estreta, d’aquelles que duen al davant les lletres BV. La carretera no hi va expressament sinĂł que passa pel costat i, si saps que hi ha l’estaciĂł t’atures i, si no, passes de llarg.
Aquest estiu a l’estaciĂł de Seguers no hi ha vies. Ni aquĂ ni a cap lloc entre Manresa i Calaf. Fomento, a travĂ©s d’Adif, ha decidit renovar la lĂnia. De moment s’han endut els carrils vells, les travesses de fusta i el balast i ha quedat un camĂ pel qual es pot passejar. És l’antiga lĂnia de Saragossa, la mĂ©s ambiciosa de les que van iniciar els financers barcelonins de mitjans del segle XIX. Havia de ser una iniciativa pĂşblica, de les Diputacions catalanes, inspirada en l’exemple de la Junta de Carreteres, però va acabar com una societat anònima comuna perquè tot va sortir malament. Madrid s’hi va oposar, els aragonesos no hi van estar d’acord. En fi, la mateixa cançó de sempre.
Els d’aquĂ tampoc van fer gaire bĂ© el seu paper, perquè van acceptar que el govern de torn els imposĂ©s uns terminis d’execuciĂł massa breus que van desestabilitzar l’economia de la companyia i del mercat catalĂ sencer. Corria l’any 1855. En les obres de construcciĂł hi van arribar a treballar mĂ©s de quinze mil homes i a la fi, quan la lĂnia va estar enllestida, els nombrosos revolts, els tĂşnels i el pendent necessari per superar els cinc-cents metres de desnivell que hi ha entre Manresa i Calaf van provocar importants problemes a l’explotaciĂł ferroviĂ ria.
Quan es camina per l’explanaciĂł del ferrocarril es veu que la lĂnia tĂ© unes dimensions reduĂŻdes que no donen cap pista dels trastorns que va causar construir-la. Si capgirem l’argument, aquesta obra tan senzilla dĂłna la mesura de les limitacions financeres d’aquest paĂs, fa cent cinquanta anys. Limitacions que es reviuen avui, perquè en comptes de tirar pel dret i fer una lĂnia nova, de posar-se de valent a treballar en una soluciĂł definitiva, es gasten uns diners que no serviran per fer cĂłrrer mĂ©s els trens. Com a mĂnim, per fer-los cĂłrrer mĂ©s que els autobusos que circulen per l’Eix Transversal. Vaja, que sembla que els diners se segueixen posant allĂ on no han de fer gaire servei, nomĂ©s per dir que s’inverteix al paĂs però sense que aquest en pugui treure profit.
Mentrestant, el sutge que hi ha a les parets de la volta dels tĂşnels de Seguers segueix ben adherit a la roca. Segons com es miri, mostra l’esforç de les locomotores que van passar per aquĂ. Però el seu gruix tambĂ© explica que va ser un esforç massa gran i que, possiblement, els promotors de la lĂnia es van equivocar quan van decidir-ne el traçat. Les obres que s’hi fan aquest estiu demostren fins a quin punt podem arribar a esdevenir presoners dels errors del passat.