Revista de Ferrocarrils

Adif ha comunicat avui que posa en marxa un conjunt d’actuacions per millorar l’eficiència mediambiental de les activitats que li són pròpies. La inversió inicial de 30 milions d’Euros suposarà el desplegament de tot un seguit de plans que tenen per objectiu assolir la reducció de les emissions contaminants, la disminució del 75% dels residus que produeix o la millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions que gestiona, entre d’altres. Les voluntats expressades a la nota de premsa contrasten amb les evidències que qualsevol amb una mica de curiositat pot trobar si s’acosta a la xarxa ferroviària que administra ADIF. Costa molt de creure que només amb injeccions de diners es podrà canviar la mentalitat empresarial de la companyia que ha deixat que moltes estacions caiguin a trossos i que els marges de les vies acostumin a semblar un abocador. Perseguir un futur verd tenint com a punt de partida un present més aviat negre sembla l’argument d’un venedor de fum. No vull deixar de transcriure un paràgraf en què, el redactor de la nota de premsa, obsequia al lector amb la següent perla: “La entidad pública empresarial adscrita al Ministerio de Fomento quiere así responder con firmeza a algunos de los nuevos retos a los que se enfrenta nuestra sociedad, como son la disminución de los recursos y las consecuencias que para esta generación y las siguientes puede suponer un consumo excesivo de dichos recursos.”

D’estacions que cauen a trossos n’hi ha unes quantes a Catalunya