Un any que s’acaba. Efemèride 1
18 desembre 2009 per Carles Gorini
A les acaballes de l’any 1999 es publicava La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843-1898). El seu autor, el catedràtic de la Universitat de Barcelona i professor d’història econòmica, Pere Pascual, va presentar el llibre al Cercle d’Economia. Van assistir a l’acte Jordi Nadal, Ernest Lluch i Salvador Gabarró, entre d’altres homes i dones de la cultura econòmica i empresarial del país. Pascual va explicar aleshores que, el llibre, resum de la seva tesi doctoral, es publicava en castellà perquè havia estat finançat, en part, per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles en el marc de la celebració dels 150 anys de ferrocarrils a Espanya. El catedràtic no dubtava que, ben aviat, es publicaria en català.
Jordi Nadal explicava en el pròleg d’aquella edició que “la relevancia del tema no ofrece dudas. Se sabía que la red ferroviaria catalana era una excepción dentro de España, por haberse financiado mediante capitales autóctonos. Pascual cuantifica esa financiación línea a línea, para desentrañar después las razones y las consecuencias de esa singularidad. Aprendemos, de este modo, que la financiación interna no es un rasgo aislado del ferrocarril catalán, sinó parte de un planteamiento global destinado a poner el nuevo medio de transporte al servicio de los intereses de la región.”
Albert Vilalta, aleshores secretari d’estat d’infraestructures i transports, va escriure sobre el contingut de l’obra que “el esfuerzo de los naturales mereció la pena. Pere Pascual se ha aplicado a evaluarlo para todas y cada una de las líneas. A pesar de disputarle una parte muy considerable del ahorro regional, el ferrocarril ayudó eficazmente a la industrialización, que siguió avanzando. Este ejemplo nos hace ser optimistas a la hora de llevar a la práctica iniciativas tales como la construcción de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-Francia.”
Han passat deu anys i l’edició catalana encara no ha aparegut. La importància que Nadal dóna a la qüestió, el deute històric que Vilalta anomena “el esfuerzo de los naturales,” ha estat un argument que no ha tingut prou pes com per fer traduir el text al català. Aquest del llibre de Pere Pascual és un exemple, com n’hi ha d’altres, del coneixement que emana de la universitat i que queda aturat en una via morta. Si escric amb sinceritat cada cop entenc menys algunes de les coses que passen en aquest país.