SĂłn les dones, no el TGV
15 abril 2010 per Carles Gorini
Avui, i de manera excepcional, he pres un taxi. Ha estat per gentilesa del concessionari en què he deixat el cotxe per passar una revisió. Una gentilesa relativa perquè quan, a la tarda, he hagut d’abonar la factura, m’he adonat que se l’havien ben cobrat. Bé, la qüestió és que he pres un taxi per desplaçar-me fins al centre de Girona, que eren les nou del matà i que el trà nsit s’anava fent cada cop més dens fins que ens hem quedat aturats. Les tanques que envolten les obres del TGV feien de teló en l’escenari caòtic de la circulació.
– Ostres, quin embĂşs! -li he dit al taxista. Deu ser per les obres del TGV, no?
– I ara! SĂłn les dones, no el TGV.
La veritat és que la resposta m’ha deixat del tot perplex. Jo que pensava: “li estiraràs de la llengua, et dirà que per culpa del TGV no es pot circular i en faràs una entrada al bloc.” Doncs no, l’individu va i em diu que la culpa és de les dones. Sense poder-me estar, li he preguntat:
– Què vol dir?
– Si, home, que abans, quan les dones no conduĂŻen s’anava millor pertot, en canvi,ara, ja ho veu: les que porten els nens a l’escola, les que van a treballar…
– Què tampoc no haurien de treballar, les dones?
– SĂ, home sĂ, però Ă©s que aquĂ a Girona agafen el cotxe fins i tot per anar a cagar!
– Veu en això li dono la raĂł, però no nomĂ©s les dones…
– Jo faria una prova: un dia, que nomĂ©s conduĂŻssin els homes i, un altre, en què ho fessin les dones. Veuria quina diferència!
– N’estĂ segur? A mi em sembla que estem aturats per culpa de les obres, que obstaculitzen la circulaciĂł… aquests pilons d’aquĂ al costat tenen una cinta que hi posa Adif…
– Què diu! Faci’m cas… un dia sense dones al volant. Abans nomĂ©s conduĂŻen els homes, però ara les dones volen fer el mateix que nosaltres. Resultat: un embĂşs.
No l’he tret d’allĂ on era. És clar que ell, a mi, tampoc. És a dir, que per un la circulaciĂł no funcionava per culpa de les dones i, per l’altre, a causa de les obres que s’hi fan pel TGV. Deuen ser dues maneres d’entendre els problemes de la mobilitat. En deu haver d’altres. Amb postures tan irreconciliables no ha de ser fĂ cil trobar solucions satisfactòries.