Hi haurà vols d’Alguaire a París. Ho acaben d’anunciar fa un parell d’hores des de l’aeroport de Lleida. Vueling no podia haver escollit una primera destinació més d’acord amb el caràcter de la ciutat de Lleida: un caràcter orgullós, francès, amic de les formalitats, un pèl barroc. Només cal veure com vesteixen les dones que passejen a les tardes pel carrer Major, i amb quina mirada subtilment altiva, amb gest gairebé afrancessat, es miren als que han vingut de fora de la ciutat i que elles detecten de seguida.Dones com aquestes són les mateixes que passegen, amb els mateixos vestits i els mateixos gestos, entre les terrasses i les botigues dels Champs Elysées de la capital francesa. Lleida no té la torre Eifeel, però té els seus Camps Elisis. No deu ser casualitat. París, una ciutat burgesa envoltada d’un país agrícola que es mira amb presumpció. Com Lleida. Des d’ara, a dos hores de distància. Avui a Lleida toca brindar. Garçon: porti’ns el mateix xampany que monsieur Laporta.