Llegeixo en una notícia que el rei espanyol s’ha venut un Maserati que li havia regalat un xeic àrab. Res a dir: és un assumpte de pura economia domèstica. En temps de crisi, cada família fa el que pot per arribar a fi de mes. A mi el que m’ha cridat l’atenció de la notícia és un detall de l’últim paràgraf: el monarca espanyol té 65 funcionaris que s’encarreguen del manteniment del parc mòbil de la casa real, format per una setantena de cotxes oficials i un indeterminat número de cotxes de la col·lecció privada del rei, que pel que es veu prefereix les col·leccions automolístiques a les filatèliques, cosa comprensible ja que deu estar avorrit de veure’s cada dia la cara als segells.
Un articulista ordinari i demagog diria que 65 funcionaris dedicats a canviar el filtre i revisar els nivells d’oli dels Maseratis del ciutadà Joan Carles i família és un dispendi inacceptable. Però aquest articulista ordinari i demagog demostraria en primer lloc no tenir ni idea de mecànica (el meu Focus ha hagut de passar per moltes mans en la seva dilatada història), ni de política econòmica, perquè que en els temps que corren els espanyols tinguin un grupet de funcionaris disfressats de mecànics i amagats als garatges del seu rei, lluny de la mirada fiscalitzadora d’Angela Merkel i dels seus plans de retallades col·lectives per a mig Europa, és un cosa que els catalans, súbdits del col·leccionista de cotxes mentre no hi posem remei, hauríem de saber aprofitar.
L’altre dia, per exemple, vaig anar al ple de Balaguer. I allà em vaig trobar que aprovaven una moció de protesta perquè el departament d’Educació ha decidit prescindir dels dos treballadors del Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera. Pel que em diuen, han fet una feina excel·lent i les escoles, diuen, les trobaran a faltar. Els plens de Balaguer se celebren ben entrada la nit en una mena de teatre fosc de sostres alts i entarimat de fusta que hi ha als baixos de l’Ajuntament. La sala respira un cert aire d’ateneu republicà dels anys vint. La moció va ser dura i contundent. L’alcalde, Miquel Àngel Aguilà, és un veterà animal polític de Ponent i si ha d’estirar les orelles al conseller d’Educació del seu partit, les hi estira i punt.
Per això, en veure la notícia dels 65 cotxers del rei he pensat que valdria la pena d’avisar. Alcalde, no sé per què ens hem d’amoinar per la destrucció de places d’ensenyament a la ciutat quan resulta que el Senyor de Balaguer, títol en vigor que ostenta el primogènit dels Borbons, té el garatge ple de funcionaris i ara que es ven els Maseratis ja no deu saber què fer amb ells. I si li demanem un parell d’aquests funcionaris? Potser no tindran ni idea d’ensenyament. Però si del que es tracta és de desballestar l’Estat del benestar, sempre va bé tenir algú que sàpiga desmuntar la junta de la culata, que en un cotxe és el més recòndit i delicat com en democràcia ho és l’educació.