Quina casualitat. Avui, el mateix dia que es coneix la sentència de la jutgessa de Lleida que nega al bisbat lleidatà la titularitat de les obres d’art religiós de la Franja de Ponent en litigi amb el bisbat de Barbastre, es fa oficial també l’acord entre els governs català i aragonès per tal que tots els canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, Súper 3 i 3/24) es puguin veure a les quatre comarques de la Franja. A canvi, es garanteix que la televisió aragonesa es veurà en les comarques lleidatanes més pròximes a Aragó.
Aquest acord, el de la televisió, fa temps que estava cuinat i enllestit i de fet el senyal dels canals ja es rep a totes dues bandes de la frontera administrativa sense cap problema. Fonts de les negociacions havien explicat temps enrere que només s’esperava al moment més apropiat per al govern aragonès per presentar un acord que seria molt criticat pels sectors més anticatalans de Saragossa, reacis a qualsevol reconeixement i projecció de la llengua pròpia de les comarques de la Franja.
Finalment, aquesta píndola tan difícil d’empassar per a alguns se serveix avui, just quan se sap que ve acompanyada d’un caramel del gust d’aquests sectors: la justícia civil també denega, en primer instància, les pretensions de Lleida sobre l’art de les antigues parròquies del bisbat lleidatà a la Franja. L’art és d’Aragó, ha dit la jutgessa. O, milllor dit, Lleida no ha demostrat que sigui seu. La portada de l’Heraldo no serà demà tan dura amb els intercanvis televisius del “catalanista” Marcel·lí Iglesias. Una de freda i una de calenta. Televisió a canvi d’art. Hi ha casualitats que semblen qualsevol cosa excepte casuals.