Molt Honorable President,
El setembre de l’any 1980 vaig iniciar la primària al col·legi dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. Llavors no existia la llei de normalització lingüística. Els cursos estaven dividits en quatre classes, i els alumnes s’agrupaven segons l’idioma: dues classes dels “castellans” i dues classes dels “catalans”. Jo anava a la dels castellans. Suposo que amb bona intenció, s’entenia que d’aquella manera l’aprenentatge era més eficaç. Suposo. El cas és que fins a tercer de primària no vaig sentir mai ni una paraula en català a l’aula, i el dia que ho vaig fer em costava seguir el fil del que deia aquella mestra en aquella llengua estranya. Continua llegint «Molt Honorable President: ja n’hi ha prou»
