Ja la tenim aquí. Tres dies seguits de boira. Per culpa d’això, diumenge l’aeroport d’Alguaire va cancel·lar tots els vols. Si us plau, no li ho diguin a Felip Puig. Dilluns i dimarts no es van cancel·lar vols perquè no n’hi havia cap. Alguaire deu ser l’únic aeroport del món on els controladors aeris no fan hores extres, però la boira sempre està disposada a fer un cop de mà. Aquest ha estat el primer cop que la boira altera els plans de vol del flamant aeroport lleidatà, a un mes de fer el seu primer aniversari.
Fa dos anys vaig escriure la notícia que a Lleida muntarien una màquina per mesurar la boira. Havia de ser un observatori especialitzat en aquest malenconiós fenomen meteorològic, capaç de posar xifres als diferents graus d’intensitat, humitat i persistència de la boira lleidatana i d’obtenir-ne dades que permetin fer prediccions exactes. Els tècnics del Servei Metereològic de Catalunya buscaven llavors un camp agrícola a la zona de Raimat per instal·lar l’artefacte.
L’altre dia vaig voler comprovar com havia funcionat la màquina i quines dades se n’obtenien. La resposta: cap ni una. Mai no es va arribar a instal·lar. El govern de la Generalitat va trobar que hi havia altres prioritats més urgents abans que muntar una màquina per mesurar la boira. Són temps de crisi. Ja es farà més endavant, diuen ara els tècnics de la màquina de mesurar boira. No em queixo pas. Qui no hagi ajornat cap projecte per culpa de la crisi que llenci la primera pedra.
A més, em sembla fantàstic que la boira continuï solitària i misteriosa, sense desvetllar els seus secrets, imprevisible tant a l’hora d’arribar com de marxar, cobrint d’una espesa i gèlida capa d’interrogants el futur de les terres lleidatanes i aturant aeroports que alguns, en la seva vanitat tecnològica, van dir en el seu dia que estaven tècnicament preparats per ser invulnerables a la boira. En fi. Que no som ningú.