Hi ha tres moments clau en la vida de Dolores Serrat Moré, la consellera de Cultura d’Aragó que ha canviat el nom del català a la Franja. El primer va ser abandonar Ripoll als divuit anys per anar a estudiar medicina al petit Col·legi Universitari d’Osca. Serrat era una persona discreta, filla única, “bona estudiant i poc revoltosa”, en les seves paraules. No va deixar lligams a Ripoll.
A Osca només s’hi oferien els primers cursos, de manera que es va desplaçar a Saragossa a acabar la carrera amb l’especialització en psiquiatria i medicina forense. Aquí es produeix el segon gir: va conèixer el seu marit, un funcionari militar amb qui es va casar després de tres anys de promesos, i la seva entrada en la funció pública, guanyant les oposicions com a forense a Jaca. Dolores plantava arrels al cor d’Aragó i s’integrava en el funcionariat de l’Estat a la comunitat, autèntic grup dominant ideològic i sociològic al país veí.
La vida pirinenca no era còmoda. Després de dos anys a Jaca, Dolores Serrat va tornar a la Universitat de Saragossa, on va exercir la docència, es va treure una segona carrera, dret, i va ser escollida degana de Medicina. Allò la va portar a la política. El 2007 la va anar a buscar José Atares, alcalde de Saragossa entre 2000 i 2003, perquè l’acompanyés a les llistes del PP a l’Ajuntament. Va acceptar. Va ser regidora a l’oposició, procurant no barrejar-se amb les famílies i trifulgues internes dels populars d’Aragó. Admiradora de Teresa de Calcuta, és afable i no se li coneixen declaracions extemporànies ni radicals. Al contrari, però, dels equips que l’han envoltat. Pedro Mulero, assessor seu a l’Ajuntament i ara a la conselleria de Cultura, i sobretot Humberto Vadillo, a qui ha nomenat director de Cultura del govern, són dels durs del partit. Vadillo, col·laborador de Libertad Digital, sostenia als seus articles que l’aragonès és una “llengua frankenstein” inventada i que cal combatre el “pancatalanisme” a la Franja. Vadillo és contrari a les subvencions a la cultura, cosa que no impedeix que hagi subvencionat, només arribar ell al càrrec, l’Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental, d’un grupuscle de la Llitera contrari al català.
(Publicat a Presència el 19 de maig del 2013)