L’opinió dels barrufets

barrufet-enfadatA qui li importa l’opinió dels barrufets? En un rampell de bonisme participatiu i a imitació d’altres ciutats progressistes, la Paeria va promoure una ordenança de participació de ciutadana que després li ha fet molta mandra de complir, especialment amb les Basses d’Alpicat. L’ordenança preveia la celebració d’una Audiència Pública si un grup nombrós de ciutadans ho demanaven, i així va passar el 2011 amb les Basses d’Alpicat. L’alcalde va trigar un any a acceptar que havia de complir amb allò que ell mateix havia aprovat, i finalment la va convocar vinculada a la del museu Morera. Era el setembre del 2012 i de la reunió va sortir la creació d’una comissió ciutadana que faria seguiment de tot el procés sobre les Basses. Fa quinze dies, a través d’aquest diari, els membres de la comissió es van assabentar que la Paeria ja té pràcticament a punt un acord amb un inversor per fer-ne un parc temàtic sobre els Barrufets.

Una cosa semblant va passar amb les polèmiques sobre la mesquita i el burca. També en temps de paternalisme participatiu, es va crear a Lleida una assemblea de les religions que, des de la Paeria, havia de fomentar el debat entre les diferents creences i l’administració. Un dia, fruit d’un compromís improvisat en un debat televisiu amb l’oposició, l’alcalde va decidir declarar la guerra al burca. A l’assemblea municipal de les religions no en sabien res, d’aquesta proposta, ni de la posterior ordenança que l’alcalde va redactar. Per a què diantre es va crear, si no, aquest organisme participatiu?

Lleida es troba ara plena tramitació del pla general d’ordenació urbanística. Haurà de definir el disseny de la ciutat dels pròxims quinze o vint anys. La regeneració del centre històric, la integració del parc fluvial del Segre a la ciutat, l’estat desastrós de la zona industrial del polígon Segre, la mobilitat encara massa encara al cotxe privat, la política de equipaments públics, que deixa barris i punts claus o la preservació de l’horta són assumptes que en altres ciutats estarien generant un gran debat i controvèrsia pública però que a Lleida passen desapercebuts, per una premsa local poc aficionada a portar la contrària als poders de la ciutat, un associacionisme veïnal segrestat pel petit politiqueig local que els deixa com simples organitzadors d’esdeveniments festius, i una administració local que, en la millor tradició del despotisme il·lustrat, vol prendre decisions sense l’emprenyador peatge d’haver d’escoltar una societat civil que, cas de portar-li la contrària, sempre identifica amb agents d’espúries rivalitats polítiques. Debat? Ja es votarà a les eleccions.

En ciutats d’una forta tradició industrial el debat urbanístic està a flor de pell. No és cosa de broma com es reparteix i s’utilitza l’espai públic. Mataró, Terrassa, Sants, les lluites del Poblenou i la Barceloneta, s’hi generen debats i controvèrsies sobre el model urbà que acaben influint en la forma de construir ciutat. Lleida hauria de pujar al tren de les ciutats que es construeixen en la complexitat, amb valentia i obertura des de l’administració i amb una inquietud més desperta des de la societat civil.

 

(Publicat a NacioLleida.cat el 16 de desembre de 2014)

Participació ciutadana o política a cop de micro

La Paeria finalment convocarà una audiència pública sobre les Basses d’Alpicat i una altra sobre el museu Morera, el 24 i 25 de setembre. La manera com la Paeria ha gestionat aquest procés em sembla, per resumir-ho en una paraula, impresentable.

Tot comença amb l’aprovació per part de la Paeria d’una normativa de Participació Ciutadana anunciada a bombo i plateret però, pel que s’ha vist després, sense cap voluntat d’aplicar-la realment. Una mica com aquell consell de les religions, creat per debatre els possibles conflictes amb les diferents comunitats religioses de la ciutat però a les primeres de canvi, quan apareix un burca com a caramel electoral, és absolutament ignorat i s’ha d’assabentar de les intencions de la Paeria per la premsa. La CUP, que no té representants a  l’Ajuntament, va aprofitar fa un any aquest instrument per forçar l’Ajuntament a debatre en una Audència Pública amb els veïns el futur de les Basses d’Alpicat, en desús,  les quals la Paeria volia rehabilitar però amb el concurs d’algun inversor privat encara per trobar que hi posi algun dia calés i activitat comercial.

Durant un any els demandants no han rebut cap resposta de la Paeria, que incomplia així amb la seva pròpia normativa. Se’ls hi van unir els defensors del Museu Morera, que van llançar una altra petició d’Audència Pública i la Paeria va esgotar també el termini previst a la seva pròpia normativa sense dir ni ase ni bèstia als promotors.

Aquest dijous al migdia, poc després que els militants de la CUP fessin una roda de premsa per denunciar l’any d’incompliment de la Paeria davant les oficines de Cultura (amb trobada casual amb la regidora de Participació Ciutadana inclosa) l’alcalde Àngel Ros era preguntat en un programa de ràdio sobre el cas i sortia amb el següent anunci: hi haurà Audiència Pública. És a dir: qui vulgui audiència pública, ja sap què ha de fer: rodes de premsa i forçar els governants a funcionar a cop de micro, que sembla a vegades l’única manera de fer-ho.

Hores després, la Paeria emetia un comunicat on justificava el retard dient que en temps electoral no era pertinent fer una audència pública promoguda per un grup que es presentava a les eleccions. És evident que la CUP no és neutral i que agitar una solució popular per a les Basses forma part del seu programa. Però seguint aquest criteri profilàctic i de demagògia antipolítica, podem arribar a l’absurd que ni als plens ni als consells de districte ni en cap acte públic l’alcalde Àngel Ros ni el seu govern no haurien de tractar cap tema durant un any electoral perquè poden embrutar el procés. Afegint-hi, digue’m-ho també tot, que els cicles electorals són ja tan llargs i constants que es fa difícil de dir quan n’ha començat un i quan n’ha acabat l’altre.

El cas és que per fi la Paeria ha trobat oportú convocar una audència pública sobre les Basses i sobre el Morera. Benvingut sigui. Segurament servirà perquè la Paeria pugui aportar alguna novetat sobre aquests dos projectes. Ha tingut temps suficients per trobar-ne.

I segurament servirà també perquè els governants de Lleida perdin la por a un instrument que van fer en plena orgia de bonisme participatiu sense calcular que algun dia algú ho intentaria utilitzar no pas per a l’autocomplaença paternalista de la Paeria sinó en benefici ideològic propi. Faran l’audiència, donaran explicacions, els de la CUP podran fer el seu discurs, l’alcalde el seu, els grups de l’oposició també, potser fins i tot podran parlar els veïns,  i aquí no haurà passat res. Potser a la propera no hauran de deixar passar un any ni hauran de posar micros als morros de ningú per obtenir resposta.

Un altre estiu sense platja

A Lleida no hi ha platja ni falta que els fa als lleidatans, orgullosos del seu territori d’interior en què la terra és per treballar-la i no per jeure-hi sense fer res. Les funcions de la platja les havia fet fa anys les Basses d’Alpicat, unes piscines populars que feien olor de pi i d’entrepà portat de casa. Això era abans dels anys del boom econòmic. Però a partir dels vols barats cap a mig món, les Basses van caure en desgràcia i van tancar. Les CUP fa un any van reclamar una audiència pública sobre la seva recuperació, però la Paeria incompleix la seva pròpia normativa i no la convoca. Sense diners ni rèdits immediats, hi ha polítics que prefereixen jeure sobre les majories absolutes sense fer-hi res.

(Publicat a Presència el 17 de juny de 2012)

Una promesa electoral als tribunals

L’estratègia d’Àngel Ros de reformar les enyorades Basses d’Alpicat gràcies a la inversió privada d’un centre comercial de 12.000 metres quadrats està topant amb una normativa que, interpretada per la Generalitat passada, per l’actual, i qui sap si per la futura, no permet que tan lluny de la trama urbana es faci tal centre comercial.
Ara el recurs presentat per la Paeria davant dels tribunals de justícia fa suposar que durant almenys dos anys l’assumpte continuarà pendent i sense fer-s’hi absolutament res, en un projecte que ja era promesa electoral el 2007 i que ara al 2011 continua sense fer-se. Les antigues piscines d’estiu dels afores de Lleida són ara runa entre matolls. Continua llegint «Una promesa electoral als tribunals»

Les basses d’Alpicat

Fa uns anys escassejaven els xalets amb piscina a l’horta de Lleida, era ciència ficció imaginar que cada poble del pla de Lleida tingués la seva pròpia piscina municipal, i l’única i veritable platja de Ponent eren un conjunt de piscines situades als afores de la ciutat, les Basses d’Alpicat. Diversió popular de xiringuito i migdiada per als que no es podien pagar l’apartament a Salou. Jo les vaig conèixer poc abans que tanquessin, en la segona meitat dels anys noranta, quan aquell model d’oci ja havia entrat en decadència i tots plegats estàvem a punt de convertir-nos en uns nous rics insportables, aficionats a comprar bitllets d’avió per internet i a demanar cava rosat per acompanyar les pizzes en restaurants de plats quadrats i espelmetes a les taules, cretins que elogien la cuina de Ferran Adrià sense haver posat mai els peus a cala Montjoi. Què els d’expilcar. Continua llegint «Les basses d’Alpicat»