L’extinta editorial Bruguera ha tornat a ser notícia aquests dies per dos motius. El primer ha estat la celebració del centenari de la seva creació. El segon, la imminent estrena d’una pel·lícula que retrata a un dels dibuixants més característics d’allò que es va arribar a anomenar “factoria Bruguera“.
Bruguera forma part de la història editorial a casa nostra. Sense tenir el pedigree d’altres venerables cases editorials ja desaparegudes, va saber fer-se un nom centrant-se en el segment més popular: el dels tebeos, novel·les del cor o de l’oest, o les historietes juvenils. També fou una de les primeres editorials que veié la necessitat de sortir a fora, i aconseguí una notable presència, especialment als anys setanta del segle passat, a diversos països de l’Amèrica Llatina.
Una dels èxits del model de negoci de Bruguera fou una cosa que paradoxalment molts experts en estratègia empresarial desaconsellen: competir pel mateix nínxol de mercat. L’oferta de publicacions de l’editorial, especialment pel que feia als tebeos es caracteritzava per dotzenes de referències moltes de les quals eren substituïbles entre elles. Hi havia poca diferència entre un Pulgarcito, un Tio Vivo, o un Mortadelo, per citar tres exemples de publicacions amb força acceptació de públic. Més d’un teòric de l’estratègia ho consideraria una bajanada, ja que el més lògic, en teoria, hauria estat posicionar cadascuna de les revistes en un segment diferent evitant la canibalització. Però el model va funcionar molt bé, per una raó senzilla: l’espai de venda era limitat, especialment als quioscos, i aquesta profusió de referències, en principi dolenta, permetia inundar l’espai de venda, deixant pràcticament sense espai als competidors. De fet, no tenia competidors. Les altres empreses jugaven un paper irrisori. Us sona aquesta estratègia? És la mateixa que aplica un conegut grup de distribució tèxtil als carrers principals de les grans poblacions.
Malauradament l’editorial del gat negre no va poder sobreviure als nous temps per l’obsolescència dels seus productes estrella, que ja als anys setanta presentaven símptomes d’esgotament, i el risc que li va suposar l’aposta llatinoamericana en un moment de forta convulsió econòmica. L’any 1986 la històrica empresa va tancar, tot i que bona part dels seus actius van ser recuperats pel Grupo Z, el qual curiosament havia nascut a les instal·lacions de Bruguera i havia crescut practicant el mateix model d’estratègia, això sí, amb revistes eròtiques en comptes de inofensius tebeos.