De tots és conegut que intentar arribar a Barcelona i deixar el cotxe pot ser un procés complicat, però sobretot costós. Bona part de la ciutat està situada en les denominades “àrees verdes”, on per deixar-hi el cotxe cal pagar. Si un no és resident a la zona la broma li pot sortir gairebé per 3 euros l’hora. En algunes d’aquestes zones hi ha àrees blaves, que permeten deixar el cotxe a un preu lleugerament inferior (2,42 euros), però igualment elevat. Si no, l’alternativa és deixar-lo en un dels nombrosos pàrquings privats que hi ha a la ciutat, sobretot al centre.
Dies enrere es va presentar un estudi on es comparaven les tarifes de zona blava d’un bon nombre de ciutats de l’estat espanyol. Barcelona en sortia molt mal parada, ja que per exemple superava de llarg la tarifa que es cobra a Madrid (1,1 euros a la zona blava) i ja no diguem ciutats com Valladolid, on la zona blava val 30 cèntims l’hora. A la vista d’aquestes dades més d’un se n’haurà recordat de l’alcalde i de la seva família.
Però creguin-me: ni l’alcalde ni encara menys la seva família tenen cap culpa d’això. Aquest estudi només compara valors absoluts, però no té en compte les diferents característiques de les ciutats que poden acabar d’explicar les importants diferències de preus. Les zones blaves es van crear ja fa unes dècades per poder gestionar un recurs molt escàs: l’aparcament en superfície a les zones més comercials de la ciutat. El sistema va funcionar bé i en el cas de Barcelona fins i tot es va estendre a altres zones de la ciutat per poder gestionar la creixent escassetat d’aparcament a la via pública.
Per tant, el cost de la zona blava ha de ser directament proporcional al grau d’escassetat d’aparcament. I com és lògic, Barcelona, per la seva densitat de població i rebre nombrosos visitants de fora, té tots els números de tenir les tarifes més elevades que no pas altres ciutats menys denses o més petites. I si ja entrem en termes estrictament quantitatius, potser el que caldria mirar és el preu de la zona blava respecte del preu d’aparcar a un pàrquing privat o de llogar una plaça de pàrquing. Si et cobren 3 euros l’hora i pots llogar un pàrquing per 50 euros al mes, probablement la tarifa sigui abusiva. Si te’n cobren 3 i el pàrquing no baixa de 150 euros al mes, potser no és tan irracional.
Ara bé, en el que sí que crec que l’Ajuntament falla és en posar el mateix preu per a les zones blaves i verdes. Una tarifa de 3 euros l’hora al bell mig de l’Eixample pot ser adequada. A la Vila Olímpica provoca que durant bona part del dia pràcticament ningú hi aparqui.