No tinc res contra Ryanair. De fet, més aviat li tinc simpatia. Si no existís ens l’hauríem d’inventar. Han estat un dels principals actors en el procés de democratització dels vols aeris. Si no hagués estat per ells, i per alguns altres, encara tindríem un sector dominats per uns preus inflats i una oferta relativament escassa. Podem discutir sobre la idoneïtat d’algunes de les seves pràctiques o la rudesa amb la que tracten als passatgers, però crec que a hores d’ara ningú li compra un bitllet per una altra cosa que no sigui o el preu o la disponibilitat de connexions.
Dit això, crec que comença a ser hora de replantejar-se seriosament una de les polítiques estrella que han ajudat a Ryanair a enlairar-se fins a la primera posició europea en trànsit de viatgers: les subvencions, camuflades de promocions publicitàries, que innombrables aeroports d’arreu d’Europa han anat repartint a aquesta aerolínia. A casa nostra, sense anar més lluny, Ryanair s’embutxacava més de 10 milions anualment, entre aportacions públiques (majoritàries) i privades. A Reus passa quelcom similar, tot i que en menor escala.
Subvencionar Ryanair fou una decisió encertada en el seu moment. Va permetre demostrar que l’aeroport de Vilobí, construït a mitjans dels seixanta del segle passat i que feia anys que només funcionava els estius, podia tenir un paper complementari al de Barcelona. Els números salten a la vista: de menys de mig milió de passatgers anuals es va poder saltar fins als gairebé quatre, una xifra força respectable.
Ara bé, deu anys són suficients per poder fer dues coses. La primera d’elles, garantir que aixecar la persiana no impliqui perdre diners. La segona, si això passa, fer contribuir a aquells qui es més es beneficien de què la persiana estigui apujada . Malauradament no s’ha fet ni una cosa ni una altra. S’han anat renovant convenis on, lluny d’anar reduint les aportacions, aquestes han anat creixent gairebé al mateix ritme que creixien els clients. I aquest creixement d’aportacions ha vingut directament dels diners públics, essent l’aportació dels agents privats minoritària quan no testimonial.
L’aeroport de Girona pot continuar funcionant perfectament sense subvencions de cap classe. Hi ha prou massa crítica al territori com perquè així sigui. Això sí, amb un 30% de passatge menys i amb un nombre de rutes sensiblement inferior. Sé que això pot implicar menys afluència a hotels i locals de restauració de la zona, els grans beneficiats fins ara d’aquesta generosa política de subvencions. Però vull recordar-los a hotelers i restauradors que hi ha nombrosos sectors a l’economia que generen idèntics nivells de valor afegit i que no han gaudit ni del 10% dels ajuts explícits o implícits dels quals n’han pogut gaudir. No podem fer que aquestes aportacions acabin esdevenint el PER del Segle XXI.
I, si us plau, que ningú compari aquesta situació amb la d’Spanair. Sóc dels qui crec que la Generalitat mai s’hauria d’haver embolicat entrant en aquesta aerolínia. Però un cop dins, si hi ha un pla de negoci i possibles compradors a mitjà termini, el darrer que podem fer és malvendre o deixar que l’empresa entri en fallida per voler sortir-hi ràpid. Per cert, em sorprèn molt que un dels més contrariats sigui el senyor Joaquim Nadal, responsable durant set dels darrers vuit anys de la Conselleria responsable d’aquests afers i el qual suposo va tenir alguna cosa a veure amb la decisió de comprar Spanair…