L’altre dia, mentre dinava amb uns col·legues de professió, va sorgir-nos el dubte sobre com s’assignen les estrelles als hotels. Tots algun cop hem aterrat en un hotel que, tot i ser de quatre estrelles, tenia uns matalassos als quals se’ls notaven massa les molles o un mobiliari que demanava a crits una renovació. També hem anat a hotels d’altres països on el nombre d’estrelles no tenia res a veure al que estem acostumats.
La competència per atorgar un major o menor nombre d’estrelles està a les mans dels diferents governs, i en el cas de Catalunya és la Generalitat qui fixa les regles de joc. Generalment la fixació dels estàndars ha tingut en compte criteris més o menys universals (la mida de les habitacions o el fet de comptar o no amb bany a l’habitació), però cada govern ha tingut plena llibertat per fixar aquells criteris que més li convenien. Així, en alguns països el fet de no comptar amb ascensor pot ser irrellevant, però en canvi a d’altres és condició necessària per assolir un determinat nombre d’estrelles.
El problema d’aquest tipus de classificacions és que només es fixen en paràmetres estàtics i no tenen en compte aspectes que poden influir poderosament en la qualitat de l’estada. Això pot dur a situacions com la descrita més a munt, o trobar-nos, sobre el paper, que un hotel d’aquesta categoria a Barcelona no disposi d’una recepció amb capacitat d’expressar-se en diversos idiomes. Si a tot això li sumem els problemes de comparabilitat (allò que pot ser un 4 estrelles a Catalunya pot no ser-ho a una altra regió europea, i vice-versa), no és sorprenent que a la pràctica el client oblidi les estrelles i acabi fixant-se en altres paràmetres, com poden ser les valoracions dels clients, o classificacions dutes a terme per organitzacions privades.
Davant d’aquests problemes ha sorgit una interessant iniciativa: crear una classificació hotelera que permeti comparacions internacionals i que, fora d’uns mínims imprescindibles, vinculi la major o menor categoria de l’hotel a l’assoliment d’un estàndard global de qualitat. La classificació, denominada Hotelstars, està basada en 270 paràmetres diferents els quals potencialment sumen 860 punts. Per exemple, disposar d’una piscina interior n’atorga 15, o disposar de televisió per satèl·lit a cadascuna de les habitacions dóna 2 punts. També es dóna especial importància a l’aspecte general de l’hotel. Així , per un hotel d’una estrella només es demana que el mobiliari i les instal·lacions estiguin ben conservades. En canvi, per un hotel de quatre estrelles no només es demana un bon manteniment, sinó també una harmonia en les formes, materials i colors.
Actualment la Generalitat està revisant els criteris pels quals s’atorguen les estrelles. Tot i que la nova normativa comença a considerar el criteri d’Hotelstars, atorgant punts addicionals per la presència de determinats serveis, s’ha quedat a mig camí i no ha fet una implementació al 100%. És una llàstima, ja que s’hauria pogut aprofitar l’oportunitat per deixar enrere uns criteris del segle passat i donar cabuda a allò que realment cerca un client quan vol una determinada qualitat d’hotel.