Hi ha una realitat al marge dels grans debats polítics sobre quines són les millors estratègies i accions per potenciar els motors de l’economia de l’estat espanyol. És aquella que té a veure amb les persones professionalment independents, autònomes, microempreses o petites empreses de menys de 25 treballadors. Són el 90% de les empreses del nostre país.
Fins l’any 2007 la realitat econòmica i empresarial permetia un estil de lideratge i gestió orientada al creixement en base al que ja sabiem fer i feiem bé, al menys prou bé. Un estil conservador de creixement i sense masses riscos, on no importava l’optimització ni el valor real donat al client.
L’any 2008 i 2009 ens han mantingut en estat de xoc social i econòmic, amb males notícies constants, ajustos i canvis en diversos sentits que provocaven por entre els emprenedors, recel entre inversors i empresaris, i molta angoixa entre els treballadors. Dos anys on entre tots hem construït una realitat amb noves regles de joc i expectatives.
Durant l’any 2010 hem viscut una realitat molt més complexa, lluny de la simplicitat del creixement continu i de l’estat de por incontrolable. Un nou entorn, com un vaixell que navega durant una fosca i freda nit de tempesta al ben mig de l’oceà Atlàntic, que fa mesos que navega i encara no arriba a un port. Si entenem un vaixell com una empresa/projecte, es requereix actualment un navegant expert que condueixi el vaixell i la seva tripulació a bon port. Cal treure el millor de cadascú, col·laborar de forma oberta i positiva, organitzant-se com a grups o empreses virtuals, prenent decisions ràpides i controlant els riscos.
El mercat està en situació de canvi accelerat, on les organitzacions, les empreses, l’administració pública i la ciutadania interactuem cada vegada amb més velocitat i exigència, retroalimentant-nos mútuament degut a les decisions que els altres prenen. Ja no són només transaccions entre client i proveïdor, són converses que obren noves oportunitats que estaven invisibles fins avui. I l’espiral de canvi accelerat radicalitza les oportunitats: hi ha empreses menjant-se el mercat a mossegades i d’altres que perden terreny mensualment. Difícilment hi ha un terme mig.
En aquest entorn triomfa la suma d’habilitats: persones amb empenta, idiomes, internet i ganes de treballar, amb persones madures amb l’experiència real de gestionar negocis en altres crisis anteriors. I el que les uneix és l’optimisme i les ganes d’arribar a bon port. L’Oriol Amat ens dona algunes idees en aquest article.