Dones d'arreu

Magnífica sortida amb  l’Assumpta Montellà per dur a terme una brutal immersió en el món de les emocions i de record a tots els que van patir la salvatjada de l’exili. Una sortida també per reivindicar la dignitat d’unes persones que un dia van haver de fugir de casa seva i ho van deixar tot per uns motius que hores d’ara encara ens costa de pair. La realitat és la que és i el passat ( que és el de tots) també. Ens calen moltes Assumpta Montellà que ens ajudin a posar-nos en la pell d’aquelles persones perquè això ens donarà coratge i valor per afrontar el nostre camí. Us deixem algunes imatges de la sortida a Argelers, a Cotlliure i a la Maternitat d’Elna.

Buscant Elionors

L’Elionor és el personatge d’un dels poemes de Miquel  Martí i Pol en qui  l’Assumpta Montellà es va inspirar per escriure el seu llibre, El Silenci dels Telers. Ens ho explicava l’escriptora i historiadora el passat 25 de setembre en una xerrada organitzada per Dones d’Arreu conjuntament amb Llagostera Solidària, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Alternativa per Llagostera i amb la col·laboració de la Biblioteca Julià Cutiller.

“M’enfilava a la caixa de bitlles perquè no arribava als telers, i duia trenes, però me les lligava al cap amb un ganxet perquè podien quedar atrapades als telers”, explicava una de les dones que apareixen al llibre i ella, l’Assumpta, mentre ho escoltava, s’imaginava perfectament aquestes noies que treballaven als telers, més aviat nenes (suportant llarguíssimes jornades de feina a canvi d’uns sous miserables), amb les seves trenes que s’havien de tallar, entre llagrimots, si és  que no volien que quedessin enganxades a les màquines.

Montellà parlava de totes les Elionors que es va proposar trobar per fer el seu llibre; dones treballadores a les colònies tèxtils del nostre país a qui va voler retre homenatge; dones singulars que han passat desapercebudes per la història; dones sempre invisibles, però valentes, solidàries, ressentides, algunes, i agraïdes, unes altres. S’ha d’entendre, ens deia l’escriptora, el pensament d’aquestes dones (una vintena de testimonis que es recullen en el seu llibre) en les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials del moment.

L’Assumpta, una escriptora  amb una capacitat increïble per gratar en episodis històrics  (en aquest cas la revolució industrial) i per recuperar la memòria de les dones, ens va donar una gran lliçó d’història, d’emocions i d’humanitat. Gràcies!

L’escriptora Assumpta Montellà va presentar, el dijous 25 de setembre a la Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera, el seu llibre ‘El silenci dels telers’. El llibre recull una vintena de testimonis de dones de diferents generacions que van viure en les colònies tèxtils de Catalunya. La historiadora i escriptora va explicar al públic que va omplir la sala, com va sorgir la idea de fer el llibre i com el va anar configurant. També va relatar anècdotes durant l’elaboració de les entrevistes que li van servir de base per fer el llibre. L’acte formava part del cicle de xerrades Dona i Treball, organitzat per Dones d’Arreu conjuntament amb  Alternativa per Llagostera, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Llagostera Solidària.

 Consell Social Llagostera

El passat 28 de maig, el ple de l’ajuntament va aprovar inicialment la creació del consell social de Llagostera. Un òrgan que, segons l’equip de govern, té per objectiu prioritari “fomentar la coordinació de la programació en matèria de serveis socials”. L’ajuntament ha proposat a diverses entitats del municipi , entre elles Dones d’Arreu, que hi participin. A partir d’ara s’obrirà un termini d’exposició pública  on s’hi podran presentar al·legacions i suggeriments i, després, s’aprovarà definitivament.

Un cop posat en marxa, el consell social podrà “transferir informació i coneixement sobre processos i dinàmiques socials que es generen al municipi per contribuir a la cohesió social”. També servirà per “promoure la complementarietat i la sinergia entre les administracions públiques, les entitats privades i els agents que actuen en l’àmbit social per donar respostes efectives a les demandes ciutadanes”.  El consell social contribuirà a “fomentar el debat i la concertació de polítiques socials i a posar en comú les iniciatives de diferent origen per fer més eficaç la política social”. Una altra de les tasques del nou òrgan serà la de “coordinar les taules sectorials existents i les que es puguin crear que afectin els serveis socials”. I finalment podrà “encarregar estudis”.

Des de l’Associació Dones d’Arreu aplaudim la iniciativa perquè, pensem, dóna la possibilitat de participar en la política municipal a les entitats d’àmbit social que treballen en el territori. Ara bé, esperem que la creació del consell social no quedi en una simple declaració de bones intencions i que sigui una eina que esdevingui realment un espai de participació, de treball conjunt i d’impuls en  la lluita contra l’exclusió social.  En definitiva, que serveixi perquè tots plegats ( Ajuntament i societat civil) ens arremanguem i ens posem a fer feina.

La projecció del documental Las Maestras de la República és el primer d’un cicle de xerrades que hem organitzat conjuntament amb Llagostera Solidària , l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i Alternativa per Llagostera que esperem que  sigui del vostre interès.

Nosaltres decidim

Nosaltres Decidim és el nom de la plataforma que s’ha constituït arran de l’anunci del Govern de Rajoy de reformar la llei de l’avortament. Aquesta plataforma  fa una crida a totes les persones que creuen en la llibertat i la igualtat de les dones perquè defensin el dret de decidir sobre llurs vides. El col·lectiu afirma: som lliures per decidir i volem que l’avortament voluntari surti del Codi Penal. També demanen  que l’avortament es garanteixi, com fins ara, com una prestació sanitària més. Uns arguments que des de Dones d’Arreu subscrivim en la seva totalitat.

Enguany no podíem deixar passar la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, sense fer referència a aquesta reforma, un atac flagrant a la llibertat de la dona que sens dubte ens retorna a l’època franquista. No estem disposades a retrocedir 30 anys en els nostres drets.

Perquè ens quedi clar:   la nova norma recupera un sistema de supòsits semblants al de la llei de 1985 i restringeix a només dos els casos en què la dona podrà avortar: el risc greu per a la salut de la mare i quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació. I, a més, amb condicionants, perquè  el risc per a la salut de la mare ha de ser certificat per dos metges de diferents centres i la violació ha d’haver estat prèviament denunciada.

Creiem que no n’hi ha prou que els col·lectius contraris a aquesta reforma expressin públicament el seu rebuig i convoquin actes de protesta. Pensem que les institucions i els partits polítics del nostre país, considerats democràtics, també ho haurien de fer. No oblidem que es pretén derogar una llei aprovada amb consens social.

Cal subratllar que les veus contra l’avantprojecte coincideixen en assegurar que la nova proposta no farà reduir les interrupcions voluntàries de l’embaràs. Podem preveure que l’únic que passarà serà que les dones que s’ho puguin pagar aniran a avortar a l’estranger i les que no, estaran abocades a fer-ho de forma clandestina, posant en perill la seva vida; es repetiran episodis de la nostra història que ens pensàvem que mai més tornarien a succeir.

Una representació de l’Associació Dones d’Arreu ( a la imatge) va recollir el guardó que diumenge passat es va lliurar al Teatre Casino de Llagostera . El premi Cultural Butlletí 2014 en la categoria de Trajectòria Cultural es va donar per “la constant organització d’actes que creen punts de trobada entre les diferents cultures que conviuen al municipi”. Can Toni de les Eugues, el Marcador en viu de Llagostera Ràdio, Oriol Cortés i el Projecte Carbó Ardenya-Gavarres de la Cooperativa Idària van ser també guardonats en la cinquena edició dels premis organitzats pel Butlletí de llagostera. A més, es va donar un premi especial a títol pòstum a l’escultor Antoni Delgado.

Una mostra fotogràfica del  nostre pas per l’edició d’aquest any de Poemes del Món, un magnífic esclat de cultures que s’ha viscut al Teatre Casino de Llagostera . Un acte  organitzat pel Servei Comarcal de català del Gironès i de l’Ajuntament de Llagostera. Dones d’Arreu vam llegir el poema en llengua romanesa titulat Basarabia, de Dimitru Matcovschi, i el poema titulat Si marxo d’aquí ( en àrab) de Samira El Jaghnouni.