Les eleccions autonòmiques a Galícia han confirmat la davallada del PSOE en obtenir Núñez Feijóo la majoria absoluta. Així és que el PP tornarà a governar en solitari i al mateix temps dóna aire a un líder tan qüestionat com Rajoy, que també s’hi jugava molt en aquests comicis. A més, la caiguda socialista és més espectacular encara quan es valora el moment actual dels populars espanyols, la pressió interna contra el seu líder i el pes de quatre ministres gallecs. El resultat és que Galícia enceta el cicle Feijóo, que veure’m si es pot considerar com la de Fraga segona part.

A Euskadi el panorama ha quedat molt més obert i el PSOE ha aconseguit jugar un paper determinant gràcies als bons resultats de Patxi López (de 18 a 24 escons). El PNB s’ha consolidat com a partit més votat  (de 29 a 30) però l’escenari queda molt obert i els pactes, amb el dilema de si des de Madrid es marcarà la consigna, són inevitables. I és que l’essència d’aquesta democràcia actual ja són els pactes i no les victòries electorals sense majories. Però Euskadi, com Catalunya, dins l’escenari espanyol sempre tindrà un pes identitari especial i la prova ja en són els més de 100.000 vots nuls de l’esquerra abertzale, promoguts per la plataforma il·legalitzada D3M (el 9,2%). Aquest resultat, sense dubte, ha beneficiat els partits espanyolistes. Així és que Ibarretxe no pot formar una majoria nacionalista mentre que Patxi López pot marcar una fita històrica al País Basc si obté els 38 escons amb el PP i l’UPyD (24, 13 i 1). Un horitzó nou però un futur que, d’entrada, no mereix gaire credibilitat.

Música / Lau Teilatu # Amaia Montero & Mikel Erentxun