Arxiu mensual: febrer de 2009

Xarxes socials sí, però per sota d’Iran i Bostwana

L’Estat espanyol és el segon país d’Europa en ús de xarxes socials, per darrere del Regne Unit. Un estudi de ComScore detecta que hi ha 13,2 milions d’espanyols que han utilitzat almenys una vegada al desembre passat aquestes plataformes, que representa un 73,7% dels internautes i un 10,8% més que fa un any. Encapçalen la llista els usuaris britànics, amb el 79,8%, mentre que a nivell europeu aquest percentatge és del 74,6 (211 milions de persones), només un punt per sobre de la dada a l’Estat espanyol. Quant a les xarxes socials més utilitzades, l’informe mostra que Tuenti (la més juvenil) continua al capdavant, amb un creixement del 770% en un any, encara que també confirma que Facebook ha augmentat un 1.147% en visites i se li acosta, en part gràcies a la seva traducció a l’espanyol.

D’altra banda, Nokia Siemens Networks va encarregar un estudi a Connectivity Scorecard 2009, d’aquells que no s’adjudiquen a dit i a cost de rei, per veure el nivell d’aprofitament de les connexions a internet en cada país. Tot i que l’informe reconeix que l’Estat espanyol té una bona distribució de línies telefòniques, una bona infraestructura i fins a un bon resultat en e-Govern, l’edat i l’escassa demanda de preparació tecnològica situa el país espanyol amb una nota global de 3.49, per sota d’Iran (3.622) o Bostwana (3.98).

Música / Say It Right # Nelly Furtado

La UOC ja s’adapta al mòbil

Els alumnes de la UOC començaran a rebre els continguts de més de 500 assignatures en tres suports digitals (llibre electrònic, audiollibre i videollibre) a partir d’aquest segon semestre de curs. La UOC ha impulsat la iniciativa “TRIA!” per fomentar aquest nou tipus de comunicació en observar que molts dels seus estudiants “combinen treball i formació”, i són persones que acostumen a viatjar i “aprofiten les hores lliures per estudiar”.

El sistema s’ofereix a través de l’aplicació d’un programari lliure que aplica transformacions XML, que permet que els estudiants puguin consultar els continguts a través dels iPhones, Palms, BlackBerys o els portàtils. En global, el projecte afectarà el 40% de les assignatures de la universitat, en les quals ja s’han matriculat més de 34.000 estudiants.

Un altre petit gran canvi. Novament una transformació en la relació amb l’alumne, amb la UOC al capdavant. D’acord que el futur de la comunicació destinat a l’usuari serà en els mòbils de quarta generació i els ordinadors considerats ultraportàtils, però sense l’esperit, la vocació i la transformació dels continguts, com en aquest cas genera la UOC, aquests canvis no serien reals. De res serveix estar connectats tecnològicament en aquesta era de gran competitivitat global sinó entrem de ple en la societat de la informació, tal com fa la UOC, que en aquests moments és un clar referent del nostre país.

Música / País petit # Cris Juanico, Natxo Tarrés i Joan Masdéu

PD: Primera onada del 2009 sobre les audiències: El consum de televisió es manté mentre que el d’Internet puja i el de ràdio baixa.

PD2: El 60% de les llars espanyoles encara no tenen connexió a internet. Catalunya va ser un referent agrícola, industrial i segur que ho serà digital.

Les TIC catalanes se suspenen

Aquest no és un bon titular, però serà el que anunciarà aquest migdia el Cercle Tecnològic de Catalunya en la presentació de l’estudi que han realitzat sobre el sector TIC a Catalunya, avaluat pels professionals del mateix sector on hi ha entrevistes amb personal de primera línia. El “Diagnòstic del sector tecnològic català” puntua l’estat del sector TIC amb un 4,9 sobre 10 i exposa les raons de les nostres debilitats com a territori i que cal tenir en compte. En les dues primeres, d’entrada, ja hi estic totalment d’acord.
• Manca de recursos humans amb qualificacions adequades a les necessitats reals del sector
• Entrebancs legals i burocràtics que dificulten el desenvolupament de nous projectes emprenedors

Altres puntuacions que realitza el mateix informe i que cal tenir en compte:
• El lligam entre el món empresarial i el món universitari, un 3,8
• El lligam entre el món empresarial i el món dels cicles formatius, un 3,4
• La inversió realitzada en R+D+i, un 4
• L’efecte que la legislació actual té sobre les empreses del sector, un 4,2
• La predisposició de les empreses a implantar la tecnologia en els processos de producció, organització i comercialització, un 6,2

I per compensar-ho, els nostres punts positius, ja que també els tenim, tot i que alguns diria que s’han posat més de cara a compensar les debilitats:
• Existència de bones infraestructures
• Percepció positiva de la tasca que s’està fent des de centres d’innovació i universitat
• Bona disposició de pimes i grans empreses per avançat en l’àmbit de les TIC
• Posició avantatjada del sector TIC català respecte del sector TIC espanyol
• Sector amb taxes d’atur mínimes

Música / Candy # Iggy Pop & Kate Pierson

PD: La UOC presentarà demà el seu nou eLearn Center.

PD2: Microsoft tindrà a punt en uns mesos el Windows per a mòbils en català.

El “crash” de Gmail

Com passarà sempre els humans no valorem prou les coses fins que les deixem de tenir o les perdem per sempre. Un avís que, especialment, els pares o els avis ens han recordat sovint a mida que ens feiem adults. Doncs això és precisament la sensació que vaig tenir ahir, a mig matí, quan el servei de correu de Google, Gmail, va fallar durant tres hores (vídeo). I el crash va ser global i va afectar als més de 100 milions de persones que utilitzen aquest servei. O sigui que per fer-nos la idea de la dimensió d’aquest correu electrònic, el 40% de les persones d’arreu del món que utilitzen el correu electrònic fan servir Gmail, que ha aconseguit una progressió espectacular -podríem dir que com tot allò que toca Google- en relació als dos grans canals de missatgeria: Yahoo Mail i Microsoft Hotmail.

I quan passen aquests errors a gran escala mundial i valores les xifres de les persones afectades, és quan veus que els humans ja tenim plenament integrat el correu electrònic en la nostra vida professional i personal. I és que la penetració d’internet a la nostra vida diària i professional és ja evident i podem gaudir d’un servei gratuït, instantani i global.

Música / Beautiful that way # Noa

PD: Diumenge serà el dia de la Marató de Barcelona 2009.

Una dimissió esperada i desitjada

De moment, aquesta no és una bona legislatura per a Zapatero gairebé un any després de la victòria del 9 de març. La mala gestió de la crisi econòmica li passa factura, de fet, com a molts altres mandataris europeus pressionats pel mal moment financer. Ara afronta el primer canvi de govern del període 2008-2012 amb la dimissió del ministre de Justíca, Fernández Bermejo. I era com una mort anunciada després de matar senglars a Andalusia sense llicència i evocar una imatge burgesa i franquista en plena època de la vaga històrica dels jutges. I a més, en plena cacera anticorrupció contra el PP i, a més, al costat del jutge Garzón.

Però l’interrogant era si Zapatero s’atreviria a afrontar la primera crisi de govern després de la marxa de Bermejo. Hi ha altres ministeris tocats sense tenir ministres caçadors, ni que serien aclamats com toreros al Congrés. És el cas de Solbes a Economia, que ahir mateix va admetre que té enveja del ministre sortint, César Antonio Molina a Cultura, i Garmendia a Ciència, Innovació i Tecnologia. Per no parlar d’altres dues dones que també són a les travesses: Mágdalena Álvarez, a Foment (la ministra de les set vides polítiques, com els gats), i Bibiana Aido, a Igualtat.

Però tot això passa, mentre l’oposició espanyola no pot celebrar ni aquest petit triomf. Després de tants casos salvatges com el Prestige, el Yak-42 i tants altres, ara estan tocats per la corrupció interna. Tot plegat, un conjunt de males vibracions per a un mal moment polític i econòmic.

Música / It’s a Miracle # Roger Waters

PD: S’acosta el Black Music Festival 2009 de Salt. Una escapada obligatòria.

El fenomen Jaume Roures

Penélope Cruz s’ha endut l’Oscar a la millor actriu de repartiment per la seva actuació a Vicky Cristina Barcelona. L’estatueta de la PE és també un èxit més per a Jaume Roures, que confima la seva ascenció com a emprenedor de la comunicació. No para de recollir èxits. Mediapro, Público, La Sexta, Salvador, l’acord amb Woddy Allen… tot un conglomerat de mitjans i productes que enforteixen la plataforma mediàtica d’un dels nous homes forts de la comunicació a l’Estat espanyol. S’ha parlat molt de la rivalitat del Grup Prisa de Polanco amb el pool creat per Aznar a través d’alternatives com la Cope, El Mundo, La Razón i Via Digital. Però ara ja sembla que ningú pot fer ombra a Roures després de la bona sintonia que ha aconseguit amb el president Zapatero. Ni la família Godó ni Planeta, amb Lara Bosch, sembla que poden competir amb l’home que més ha progressat en l’última dècada. I, de moment, tot el que toca li està sortint bé. I a més, l’estatueta també serveix per enterrar qualsevol crítica que va rebre Barcelona en ser la ciutat escollida pel geni novaiorquès i la inversió pública que va representar.

Música / Let’s stay together # Al Green

Un Fòrum Gastronòmic amb molta identitat

El Fòrum Gastronòmic compleix deu edicions i arriba a una xifra que demostra la seva consolidació com a projecte nascut a Vic i ara arrelat a Girona. Aquest any però, ha tingut moltes més dificultats a causa de la crisi financera i no li ha estat fàcil presentar una oferta que superi les anteriors i en la qual s’intenta combinar l’alta gastronomia amb la cuina per a tot tipus de públic. L’esforç dels organitzadors és molt meritori i quedarà de portes endins, tot i que nedar a contracorrent no és gens fàcil. De moment, dissabte, ja va ser un èxit de públic i una allau de visites diàries al web, amb més de 250.000 entrades. L’afluència de visitants només s’aconsegueix si es presenta una bona oferta més enllà dels cuiners mediàtics. En canvi però, els noms de moda permeten que s’obtingui un ressó a nivell internacional. Per això, la fórmula funciona.

Jaume von Arend valorava, entre altres temes, els pros i els contres d’organitzar el Fòrum a Girona. Crec que és un segell de qualitat que distingeix la ciutat i que no el pot perdre, ja que per la seva dimensió es podria celebrar tranquil·lament a Barcelona. Potser perdria l’encaix si ho comparem en una ciutat on és fàcil moure’s però, per contra, faria el salt de qualitat, com voldrien alguns restauradors, i competiria amb les grans fires de la capital catalana. Prestigi, cuiners i afluència de visitants ho té garantit perquè Catalunya és un referent mundial. És un interrogant aquest dilema, pel fet de tenir Barcelona tan a prop, però em va agradar que Von Arend valorés Girona, tot i que ja és un més que reivindica un palau firal de més dimensions i que permeti que projectes com els del Fòrum Gastronòmic encara puguin brillar molt més.

Música / Demasiado Corazón # Willy de Ville

Ha guanyat l’Alzheimer al derbi

Finalment, s’han trobat Joan Laporta i Dani Sánchez Llibre. L’enemistat entre els dos presidents fa massa temps que dura i la imatge de l’acostament s’ha produït a través d’un gest de suport a la Fundació Pasqual Maragall, que demostra que l’esport també hauria de superar els tòpics mediàtics de sempre. La rivalitat també hauria d’unir en causes i projectes com els de l’expresident català i l’Alzheimer. Per sort, han fet el gest i han aparcat les velles disputes i massa egos innecessaris, com les declaracions prèvies de Laporta i el gest de Sánchez Llibre de no assistir a la llotja.

El partit al Camp Nou acaba de començar i el Barça molt probablement guanyarà. La preivisió és aquesta i, a més, l’Espanyol té moltes possibilitats de sentir-se ja com equip comdemnat al descens. El gol de Tamudo i la posterior celebració encara fa molt mal a l’afició blaugrana, quan el Barça es jugava la lliga fa dos anys. Però queda la causa i una malaltia que cada vegada afecta més persones a la nostra societat i és patida pel malalt i la família que els envolta.

Música / Anybody seen my baby # The Rolling Stones

Quan el poder d’un estat defensa un «torero»

El ministre Fernández Bermejo va sortir aclamat pels seus ahir al Congrés a crits de “torero, torero”. La política espanyola ja té aquests actes d’alter ego del poder, perquè és clar, el tenen i el poden escenificar. Tot el contrari del que ens passa a nosaltres. Aquest ministre de Justícia que ara s’ha de descobert que va anar de cacera sense llicència sona ja a caspós. Com si fos un gag de les pel·lícules de Torrente o com si el franquisme encara hagués deixat els tics festius del caudillo. Tot aquest capítol Bermejo és patètic per massa coses que em venen ràpid al cap: la crisi econòmica que camufla el govern per pur interès, la cacera conjunta amb Garzón quan pocs dies després s’havia d’atacar el PP i l’afegit de la vaga històrica de jutges. En un moment delicat com aquest, un ministre de pes al govern actua amb arrels primitives i encara se l’intenta defensar. Mentrestant, aquí el president del Parlament és “condemnat” pel cas dels accessoris al cotxe oficial i en patim ràpid les conseqüències. Començant per autoflagelar-nos, que en som uns experts. I és que ja en tenim la pell morta, però mentre aquí sucumbim fàcilment, a 600 quilòmetres utilitzen la maquinària del poder de l’Estat per defensar ridículs històrics.

Música / Ayo Technology # Milow

Quan només es té en compte l’audiència

És indignant veure el tractament que alguns programes de televisió han fet del cas de la mort de la jove sevillana Marta Del Castillo. És quan el codi ètic periodístic desapareix per treure’n el màxim rendiment dels índex d’audiència, que és el gran objectiu de qualsevol presentador. Aquests espais que es basen en el directe tenen un format que els permet jugar amb tot allò que està passant de manera distesa, però quan surten dels guions dels reportatges habituals és quan més errors cometen. Acostumats a parlar de gastronomia, indrets curiosos, la vida dels famosos o els clàssics vividors de la premsa del cor funcionen com a entreteniment. Però quan passen casos com els de la jove andalusa tenen la notícia perfecte perquè és la polèmica real que moltes vegades han de fomentar de manera intencionada. I no és el mateix. I fomenten el periodisme sensacionalista, oblidant-se del rigor professional i pensant en garantir puntes de l’index d’audiència que els permeti recordar que ho van fer molt bé. Caldria un debat a fons, amb la implicació de la justícia, sobre què poden fer aquests tipus de programes i ser valents amb els plantejaments dels interessos de la mateixes cadenes. El circ mediàtic és aplastant i contrasta amb la indefensió que poden patir els familiars i l’entorn de la víctima, sense cap tipus de protecció ni dret a la vida privada.

Música / I try # Macy Gray